Estudi

A qui pugui ser savi no li perdonem que no ho sigui.

Estudi. —Obediència: Non multa, sed multum.

Pregues, et mortifiques, treballes en mil coses d’apostolat..., però no estudies. —No serveixes, llavors, si no canvies.

L’estudi, la formació professional que sigui, és una obligació greu entre nosaltres.

Una hora d’estudi, per a un apòstol modern, és una hora d’oració.

Si has de servir Déu amb la teva intel·ligència, estudiar, per a tu, és una obligació greu.

Reps sovint els sagraments, fas oració, ets cast... i no estudies... —No em diguis que ets bo: ets només un bon jan.

Abans, com que els coneixements humans —la ciència— eren molt limitats, semblava molt possible que un sol individu savi pogués fer la defensa i apologia de la nostra santa Fe.

Avui, amb l’extensió i la intensitat de la ciència moderna, cal que els apologistes es divideixin la feina per defensar científicament l’Església en tots els camps.

—Tu... no et pots desentendre d’aquesta obligació.

Llibres: no en compris sense demanar consell a persones cristianes, doctes i assenyades. —Podries comprar una cosa inútil o perjudicial.

¡Quantes vegades es pensen que porten sota el braç un llibre... i hi porten una pila d’escombraries!

Estudia. —Estudia amb tenacitat. —Si has de ser sal i llum, necessites ciència, idoneïtat.

¿O et penses que per gandul i panxacontent has de rebre ciència infusa?

Està bé que posis aquest afany en l’estudi, sempre que posis el mateix afany a adquirir la vida interior.

No oblidis que abans d’ensenyar cal fer. —Coepit facere et docere, diu de Jesucrist l’Escriptura santa: començà a fer i a ensenyar.

—Primer, fer. Perquè tu i jo n’aprenguem.

Treballa. —Quan tinguis la preocupació d’una tasca professional, millorarà la vida de la teva ànima: i seràs més baronívol, perquè abandonaràs aquest «esperit d’entremetiment» que et consumeix.

Educador: l’esforç innegable que poses a conèixer i practicar el millor mètode perquè els teus alumnes adquireixin la ciència terrenal, posa’l també a conèixer i practicar l’ascètica cristiana, que és l’únic mètode perquè ells i tu sigueu millors.

¡Cultura, cultura! —Bé: que no ens guanyi ningú a ambicionar-la i posseir-la.

—Però, la cultura és mitjà i no fi.

Estudiant: forma’t en una pietat sòlida i activa, destaca en l’estudi, tingues anhels ferms d’apostolat professional. —I jo et prometo, amb aquest vigor de la teva formació religiosa i científica, pròximes i dilatades expansions.

Només et preocupes d’edificar la teva cultura. —I cal edificar la teva ànima. —Així treballaràs com has de fer-ho, per Crist: perquè Ell regni en el món fa falta que hi hagi qui, amb la vista al cel, es dediqui prestigiosament a totes les activitats humanes, i, des d’allà, exerciti calladament —i eficaçment— un apostolat de caràcter professional.

La teva desídia, la teva deixadesa, la teva ganduleria són covardia i comoditat —t’ho argüeix a cada moment la consciència—, però «no són camí».

Queda’t tranquil si vas formular una opinió ortodoxa, encara que la malícia del qui t’escoltava el porti a escandalitzar-se. —Perquè el seu escàndol és farisaic.

No n’hi ha prou que siguis savi, a més de bon cristià. —Si no corregeixes les maneres brusques del teu caràcter, si fas incompatibles el teu zel i la teva ciència amb la bona educació, no entenc que puguis ser sant. —I, si ets savi, encara que ho siguis, hauries d’estar fermat en una menjadora, com un mul.

Amb aquest aire de suficiència et fas un tipus molest i antipàtic, et poses en ridícul i, cosa encara pitjor, treus eficàcia a la teva feina d’apòstol.

No oblidis que fins i tot les «mitjanies» poden pecar per massa sàvies.

La teva mateixa inexperiència et porta a aquesta presumpció, a aquesta vanitat, a això que tu creus que et dona aire d’importància.

—Esmena’t, si us plau. Neci i tot, pots arribar a ocupar càrrecs de direcció (més d’un cas se n’ha vist), i, si no et convences de la teva falta de dots, et negaràs a escoltar els qui tinguin do de consell. —I fa por pensar el mal que causarà el teu desgovern.

Aconfessionalisme. Neutralitat. —Vells mites que intenten sempre revifar-se.

¿T’has pres la molèstia de meditar com n’és d’absurd deixar de ser catòlic, en entrar a la Universitat o a l’Associació professional, o a l’Assemblea sàvia o al Parlament, com aquell qui deixa el barret a la porta?

Aprofita’m el temps. —No t’oblidis de la figuera maleïda. Ja feia coses: treure fulles. Com tu...

—No em diguis que tens excuses. —No li valgué pas a la figuera —conta l’Evangelista— que no fos temps de figues, quan el Senyor hi va anar a cercar-les.

—I estèril restà per sempre.

Els qui es mouen en negocis humans diuen que el temps és or. —Em sembla poc: per als qui ens movem en negocis d’ànimes el temps és ¡glòria!

No m’explico que et diguis cristià i tinguis aquesta vida de dropo inútil. —¿Que oblides la vida de treball de Crist?

Tots els pecats —m’has dit— sembla que estan esperant la primera estona d’oci. ¡L’oci mateix ja deu ser un pecat!

—Qui es lliura a treballar per Crist no ha de tenir ni un moment lliure, perquè el descans no és no fer res: és distreure’ns amb activitats que reclamen menys esforç.

Estar ociós és una cosa que no es comprèn en un home amb ànima d’apòstol.

Posa un motiu sobrenatural a la teva ordinària tasca professional, i hauràs santificat el treball.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma