Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Camí > La glòria de Déu > Cap 37
779

És bo donar glòria a Déu, sense prendre avenços (dona, fills, honors...) de la glòria que gaudirem plenament amb Ell en la Vida...

A més, Ell és generós... Dóna el cent per u: i això és veritat fins i tot en els fills. —Molts se’n priven per la seva glòria, i tenen milers de fills del seu esperit. —Fills, com nosaltres ho som del Pare nostre, que està en el Cel.


780

Deo omnis gloria. —A Déu tota la glòria. —És una confessió categòrica del nostre no-res. Ell, Jesús, ho és tot. Nosaltres, sense Ell, res no valem: res.

La nostra vanaglòria seria això: glòria vana; seria un robatori sacríleg; el «jo» no ha d’aparèixer enlloc.


781

Sense mi res no podeu fer, ha dit el Senyor. —I ho ha dit perquè tu i jo no ens atribuïm èxits que són seus. —Sine me, nihil!...


782

¿Com goses fer servir aquesta espurna de l’enteniment diví, que és la teva raó, en una altra cosa que no sigui donar glòria al teu Senyor?


783

Si la vida no tingués com a fi donar glòria a Déu, seria menyspreable, més encara: avorrible.


784

Dóna a Déu «tota» la glòria. —«Esprem» amb la teva voluntat, ajudat per la gràcia, cadascuna de les teves accions, a fi que no hi quedi res que faci olor d’humana supèrbia, de complaença en el teu «jo».


785

Deus meus es tu, et confitebor tibi: Deus meus es tu, et exaltabo te. —Tu ets el meu Déu, i et confessaré: Tu ets el meu Déu, i t’exalçaré. —Un programa bonic... per a un apòstol de la teva talla.


786

Que cap afecte no et lligui a la terra, tret del desig diviníssim de donar glòria a Crist i, per Ell i amb Ell i en Ell, al Pare i a l’Esperit Sant.


787

Rectifica, rectifica. —Tindria tan poca gràcia que aquest venciment fos estèril perquè t’has mogut amb mires humanes!


788

Puresa d’intenció. Les suggestions de la supèrbia i els ímpetus de la carn els coneixes aviat... i lluites, i, amb la gràcia, vences.

Però els motius que et porten a obrar, fins en les accions més santes, no et semblen prou clars... i sents una veu allà dins que et fa veure raons humanes..., amb tanta subtilesa, que s’infiltra en la teva ànima el neguit de pensar que no treballes com hauries de fer-ho —per pur Amor, únicament i exclusivament per donar a Déu tota la seva glòria.

Reacciona de seguida cada vegada i digues: «Senyor, per a mi no vull res. —Tot per a la teva glòria i per Amor».


789

Sens dubte has purificat bé la intenció quan has dit: renuncio des d’ara a qualsevol gratitud i pagament humà.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent