Guanyar nous apòstols

 En l'original, aquest capítol es titula Proselitismo, terme d'ús habitual en el context històric en què sant Josepmaria escriu Camí, per descriure l'activitat evangelitzadora de l'Església orientada —també— a l'atracció de nous apòstols a seguir Crist. L'acció de proselitisme es basa, segons aquesta accepció, en el respecte a la llibertat personal, i s'allunya de la connotació negativa que ha pres aquest terme al llarg del segle xx. Per sant Josepmaria, el proselitisme és «abundància de llum», simpatia humana, oració i sacrifici personal, presència de Crist en el cristià: «amor veritable és sortir d'un mateix, lliurar-se» (cf. És Crist que passa, 43). Aquest sentit tradicional és el que l'Església havia entès sempre, prenent de base l'Escriptura. En qualsevol cas, a efectes d'una millor comprensió, traduïm el terme amb la mateixa solució que la versió anglesa: Winning new apostles.


¿No cridaríeu de bon grat a la joventut que bull al vostre entorn: ¡bojos!, deixeu aquestes coses mundanes que fan petit el cor... i molt sovint l’envileixen..., deixeu això i veniu amb nosaltres rere l’Amor?

Et falta «vibració». —Aquesta és la causa que arrosseguis tan poca gent. Sembla com si no estiguessis gaire convençut del que guanyes deixant per Crist aquestes coses de la terra.

Compara-ho: ¡el cent per u i la vida eterna! —¿Et sembla petit el «negoci»?

Duc in altum. —¡Mar endins! —Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam —i llança les teves xarxes per pescar.

¿Que no veus que pots dir, com Pere: In nomine tuo, laxabo rete —Jesús, en el teu nom, cercaré ànimes?

Afany de guanyar nous apòstols. —És el senyal cert del zel vertader.

Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra, i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

És petit el teu amor si no sents el zel per la salvació de totes les ànimes. —És pobre el teu amor si no tens ànsies d’encomanar la teva bogeria a altres apòstols.

Saps que el teu camí no és clar. —I que no ho és perquè, en no seguir de prop Jesús, et quedes a les fosques. —¿Què esperes per decidir-te?

¿Raons?... ¿Quines raons li donaria el pobre Ignasi al savi Xavier?

Això que a tu et meravella a mi em sembla raonable. —¿Que Déu t’ha vingut a buscar en l’exercici de la teva professió?

Així va buscar els primers: Pere, Andreu, Joan i Jaume, al costat de les xarxes: Mateu, assegut al banc dels recaptadors...

I, ¡admira’t!: Pau, en el seu afany per posar fi a la llavor dels cristians.

Les messes són moltes, i pocs els operaris. —Rogate ergo! —Pregueu, doncs, al Senyor de les messes que enviï operaris al seu camp.

L’oració és el mitjà més eficaç de guanyar nous apòstols.

Encara ressona al món aquell crit diví: «Foc he vingut a dur a la terra, i ¿què vull sinó que s’encengui?» —I ja ho veus: gairebé tot està apagat...

¿No t’animes a propagar l’incendi?

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Prega, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —¡No venen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

M’han dit que tens «gràcia», «grapa» per atraure ànimes al teu camí.

Agraeix-li a Déu aquest do: ¡ser instrument per buscar instruments!

Ajuda’m a clamar: ¡Jesús, ànimes!... ¡Ànimes d’apòstol!: són per a tu, per a la teva glòria.

Veuràs com acabarà escoltant-nos.

Escolta: allà... ¿no n’hi haurà un... o dos, que ens entenguin bé?

Digues-li, a... aquell, que necessito cinquanta homes que estimin Jesucrist sobre totes les coses.

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena que narra l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —es retirà també entristit: no va voler correspondre a la gràcia.

«Una bona notícia: un nou boig..., per al manicomi». —I tot són alegrois en la lletra del «pescador».

¡Que Déu ompli d’eficàcia les teves xarxes!

Guanyar nous apòstols. —¿Qui no té fam de perpetuar el seu apostolat?

Aquest afany de guanyar ànimes que et crema les entranyes és un senyal cert de la teva entrega.

¿Te’n recordes? —Fèiem tu i jo la nostra oració, al caient de la tarda. Ben a prop se sentia la remor de l’aigua. —I, en la quietud de la ciutat castellana, sentíem també veus diferents que parlaven cent llengües, cridant-nos anguniosament que encara no coneixen Crist.

Vas besar el Crucifix, sense amagar-te’n, i li vas demanar de ser apòstol d’apòstols.

M’explico que estimis tant la teva Pàtria i els teus i que, malgrat aquests lligams, esperis amb impaciència el moment de creuar terra i mars —¡anar lluny!— perquè et desvetlla l’afany de sembrar.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma