Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Camí > L’apostolat > Cap 45
960

Així com el brogit de l’oceà es compon de la remor de cadascuna de les onades, així la santedat del vostre apostolat es compon de les virtuts personals de cadascun de vosaltres.


961

Cal que siguis «home de Déu», home de vida interior, home d’oració i de sacrifici. —El teu apostolat ha de ser una superabundància de la teva vida «cap endins».


962

Unitat. —Unitat i subjecció. ¿Per què les vull jo, les peces separades d’un rellotge, encara que siguin d’allò més fines, si no em marquen l’hora?


963

No em feu «capelletes» dins el vostre treball. —Seria empetitir els apostolats: perquè si la «capelleta» arriba, a la fi!, al govern d’una empresa universal... que d’hora l’empresa universal acaba en capelleta!


964

Em deies, amb desconsol: n’hi ha molts, de camins! —N’hi ha d’haver: a fi que totes les ànimes puguin trobar el seu, en aquesta varietat admirable.

Confusionisme? —Escull d’un cop per sempre: i la confusió es convertirà en seguretat.


965

Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia abundant de Déu i correspondència a aquesta gràcia.

Després, tu, al teu camí: ben convençut que no en tens cap altre.


966

Mal esperit és el teu si et dol que altres treballin per Crist sense comptar amb la teva feina. —Recorda’t d’aquest passatge de Sant Marc: «Mestre: n’hem vist un que anava llençant dimonis en el teu nom que no és de la nostra companyia i li ho hem prohibit. No hi ha motiu per prohibir-li-ho, respongué Jesús, perquè ningú que faci miracles en el meu nom podrà malparlar després de mi. Que qui no és contrari vostre, és del vostre partit».


967

És inútil que t’afanyis en tantes obres exteriors si et falta Amor. —És com cosir amb una agulla sense fil.

Quina llàstima si al capdavall haguessis fet el «teu» apostolat i no el «seu» Apostolat!


968

Joiosament et beneeixo, fill, per aquella fe en la teva missió d’apòstol que et va dur a escriure: «No hi ha dubte: l’avenir és segur, potser a desgrat de nosaltres. Però cal que siguem una sola cosa amb el Cap —ut omnes unum sint!— per l’oració i pel sacrifici».


969

Els qui, deixant l’acció als altres, preguen i pateixen, no brillaran aquí, però, com lluirà la seva corona al Regne de la Vida! —Beneït sigui «l’apostolat del sofriment»!


970

És ben cert que n’he dit, del teu apostolat discret, «silenciosa i operativa missió». —I no haig de rectificar res.


971

Trobo tan bé la teva devoció pels primers cristians, que faré tot el que pugui per fomentar-la, perquè exercitis —com ells— cada dia amb més entusiasme, aquest Apostolat eficaç de discreció i de confidència.


972

Quan et posis a fer el teu «apostolat de discreció i de confidència», no em diguis que no saps què dir. —Perquè —et diré amb el salm— Dominus dabit verbum evangelizantibus virtute multa —el Senyor posa en la boca dels seus apòstols paraules plenes d’eficàcia.


973

Aquestes paraules, deixades anar tan oportunament a cau d’orella de l’amic que dubta; aquella conversa orientadora, que vas saber provocar oportunament; i el consell professional, que millora el seu treball universitari; i la discreta indiscreció, amb què li suggereixes insospitats horitzons de zel... Tot això és «apostolat de la confidència».


974

«Apostolat de la taula»: és la vella hospitalitat dels Patriarques, amb el caliu fraternal de Betània. —Quan es practica, sembla que s’hi entreveu Jesús presidint, com a casa de Llàtzer.


975

Urgeix recristianitzar les festes i els costums populars. —Urgeix evitar que els espectacles públics es trobin en aquesta alternativa: o ensopits o pagans.

Demana al Senyor que hi hagi qui treballi en aquesta feina d’urgència, que podríem anomenar «apostolat de la diversió».


976

De «l’apostolat epistolar» me’n fas un bon panegíric. —Escrius: «No sé com omplir el paper parlant de coses que puguin ser útils a qui rep la lletra. Tan bon punt començo li dic al meu Àngel Custodi que si escric és a fi que serveixi d’alguna cosa. I, encara que no digui més que bajanades, ningú no em pot treure —ni treure-li— l’estona que he passat demanant allò que sé que necessita més, l’ànima a qui va adreçada la carta».


977

«La carta em va agafar en uns dies tristos, sense cap motiu, i la seva lectura em va animar d’allò més, sentint com treballen els altres». —I un altre: «M’ajuden les seves cartes i les notícies dels meus germans, com un somni feliç davant la realitat de tot allò que toquem...». —I un altre: «Quina alegria em ve de rebre aquestes lletres i saber-me amic d’aquests amics!». —I un altre, i mil: «He rebut carta d’en Tal i m’avergonyeixo de pensar en la meva falta d’esperit comparat amb ells».

Oi que és eficaç «l’apostolat epistolar»?


978

Venite post me, et faciam vos fieri piscatores hominum. —Veniu darrere meu i us faré pescadors d’homes. —No és sense misteri que el Senyor fa ús d’aquestes paraules: els homes —com els peixos—, cal agafar-los pel cap.

Quina profunditat evangèlica que té «l’apostolat de la intel·ligència»!


979

És condició humana valorar poc allò que costa poc. —Aquesta és la raó que t’aconselli «l’apostolat de no donar».

No deixis mai de cobrar allò que sigui equitatiu i raonable per l’exercici de la teva professió, si la teva professió és l’instrument del teu apostolat.


980

«¿És que no tenim la facultat de dur en els viatges alguna dona germana en Jesucrist, perquè ens assisteixi, com fan els altres apòstols i els parents del Senyor i el mateix Pere?».

Això ho diu Sant Pau a la primera Epístola als Corintis: —No es pot menysprear la col·laboració de «la dona en l’apostolat».


981

«Un temps després —es llegeix al capítol VIII de Sant Lluc— anava Jesús per les ciutats i viles predicant, i anunciant el regne de Déu, acompanyat dels dotze i d’algunes dones, que havien estat alliberades dels esperits malignes i guarides de diverses malalties, de Maria, per sobrenom Magdalena, de la qual havia llençat set dimonis, i de Joana, la dona de Cusa, majordom del rei Herodes, i de Susanna i d’altres que l’assistien amb els seus béns».

Copio. I demano a Déu que, si em llegeix alguna dona, s’ompli d’una enveja santa, plena d’eficàcia.


982

Més forta la dona que l’home, i més fidel, a l’hora del dolor. —Maria de Magdala i Maria Cleofàs i Salomé!

Amb un grapat de dones valentes, com aquestes, ben unides a la Verge Dolorosa, quina labor d’ànimes que es faria al món!


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent