Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Camí > Perseverança > Cap 46
983

Començar, és cosa de tothom; perseverar, de sants.

Que la teva perseverança no sigui conseqüència cega del primer impuls, obra de la inèrcia: que sigui una perseverança reflexiva.


984

Digues-li: ecce ego quia vocasti me! —aquí em tens, perquè m’has cridat!


985

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —Seria més lògic avergonyir-te de no rectificar.


986

«La veritat és que no fa falta ser cap heroi —em confesses— per saber-se aïllar, sense rareses ni embulls de cap mena, com calgui en cada cas... i perseverar». —I afegeixes: «mentre compleixi les normes que em va donar, no m’inquieten els embolics i trapelleries de l’ambient: el que m’espantaria és que em fessin por aquestes petiteses». —Magnífic.


987

Fomenta i preserva aquest ideal nobilíssim que tot just t’ha nascut a dins. —Mira que s’obren moltes flors a la primavera, i són poques les que arriben a donar fruit.


988

El desànim és enemic de la teva perseverança. —Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. —Sigues optimista.


989

Bé, vaja: Després de tant «Creu, Senyor, Creu!», es veu que volies una creu del teu gust.


990

Constància, que res no desconcerti. —Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal que no et separis del camí fecund que has començat.


991

No pots «pujar». —No és estrany: aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell que encara té les ales enfangades.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».


992

Dóna gràcies a Déu, que t’ha ajudat, i gaudeix en la teva victòria. —Quina alegria més fonda aquesta que sents a l’ànima, després d’haver correspost!


993

Raones... bé, fredament: quin munt de motius per abandonar la feina! —I algun, sembla que és cabdal.

Veig, sens dubte, que tens raons. —Però no tens raó.


994

«M’ha passat l’entusiasme», m’escrius. —Tu no has de treballar per entusiasme, sinó per Amor: amb consciència del deure, que és abnegació.


995

Incommovible: així has de ser. —Si les misèries dels altres o les pròpies fan vacil·lar la teva perseverança, em faig una idea ben trista del teu ideal.

Decideix-te d’una vegada i per sempre.


996

Tens una idea ben pobra del teu camí, quan, sentint-te fred, et penses que l’has perdut: és l’hora de la prova; per això t’han tret els consols sensibles.


997

Absència, aïllament: proves per a la perseverança. —Santa Missa, oració, sagraments, sacrificis: comunió dels sants!: armes per vèncer en la prova.


998

Beneïda perseverança, la de l’ase de sínia! —Sempre al mateix pas. Sempre les mateixes voltes. —I un dia i un altre: tots iguals.

Si no fos per això, no hi hauria maduresa en els fruits, ni ufanor a l’hort, ni tindria aromes el jardí.

Porta aquest pensament a la teva vida interior.


999

¿Que quin és el secret de la perseverança? L’Amor. —Enamora’t, i no «el» deixaràs.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior