La Mare de Déu

L’amor a la nostra Mare serà una alenada que encengui amb flama viva les brases de virtuts que estan ocultes sota el caliu de la teva tebiesa.

Estima la teva Mare. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dins teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que Crist mateix t’ha posat dins el cor. —Serviam!

Sigues de Maria i seràs nostre.

A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria.

¡Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...

—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... ¡Més que tu, només Déu!

Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.

Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin drets. —No desconfiïs. —Al contrari, crida la teva Mare santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà l’assossec a l’ànima.

Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.

—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».

Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. —Poques devocions —n’hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones— tenen tant arrelament entre els fidels, i tantes benediccions dels Pontífexs.1 —A més, ¡és tan maternal aquest privilegi sabatí!

Quan et van demanar quina imatge de santa Maria et feia més devoció, i vas respondre —com qui ho té ben experimentat— que totes, vaig comprendre que eres un bon fill: per això et semblen bé —m’enamoren, vas dir— tots els retrats de la teva Mare.

Maria, Mestra d’oració. —Mira com demana al seu Fill, a Canà. I com insisteix, sense desanimar-se, amb perseverança. —I com aconsegueix.

—Aprèn-ne.

Soledat de Maria. ¡Sola! —Plora, desemparada.

—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu, i plorar també: perquè a Jesús el van cosir a la fusta, amb claus, les nostres misèries.

La Verge santa Maria, Mare del bell Amor, apaivagarà el teu cor, quan et faci sentir que és de carn, si hi recorres amb confiança.

L’amor a santa Maria és prova de bon esperit, en les obres i en les persones singulars.

—Desconfia de l’empresa que no tingui aquest senyal.

La Verge Dolorosa. Quan la contemplis, fixa’t en el seu Cor: és una Mare amb dos fills, davant per davant: Ell... i tu.

¡Quina humilitat, la de la meva Mare santa Maria! —No la veureu entre les palmes de Jerusalem, ni —tret de les primícies de Canà— a l’hora dels grans miracles.

—Però no fuig del menyspreu del Gòlgota: és allà, juxta crucem Jesu —al costat de la Creu de Jesús, la seva Mare.

Admira la fermesa de santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran —no hi ha dolor com el seu dolor—, plena de fortalesa.

—I demana-n’hi, d’aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu.

¡Maria, Mestra del sacrifici amagat i silenciós!

—Mireu-la, gairebé sempre oculta, col·laborar amb el Fill: sap i calla.

¿Veieu amb quina senzillesa? —Ecce ancilla!... —I el Verb es feu carn. —Així van actuar els sants: sense espectacle. Si n’hi havia, era a desgrat seu.

Ne timeas, Maria! —¡No tinguis por, Maria!... —La Mare de Déu es va torbar davant l’Arcàngel.

—¡I que jo vulgui treure’m de sobre aquests detalls de modèstia, que són salvaguarda de la meva puresa!

¡Oh, Mare, Mare!: amb aquesta paraula teva —Fiat— ens has fet germans de Déu i hereus de la seva glòria. —¡Beneïda siguis!

Abans, tot sol, no podies... —Ara, has anat a santa Maria, i, amb Ella, ¡que fàcil!

Confia. —Torna. —Invoca santa Maria i seràs fidel.

¿Que et manquen per moments les forces? —¿Per què no ho dius a la teva Mare: consolatrix afflictorum, auxilium christianorum..., Spes nostra, Regina apostolorum?

¡Mare! —Crida-la fort, ben fort. —T’escolta, et veu en perill potser, i t’ofereix, la teva Mare santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol del seu emparament, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita.

Notes
1

Es refereix al Sant Pare, el bisbe de Roma.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma