Fe

Alguns passen per la vida com per un túnel, i no s’expliquen l’esplendor i la seguretat i el caliu del sol de la fe.

¡Amb quina infame lucidesa argumenta Satanàs contra la nostra Fe Catòlica!

Però, diguem-li sempre, sense entrar en discussions: jo soc fill de l’Església.

Sents una fe gegant... —El qui et dona aquesta fe, et donarà els mitjans.

T’ho diu sant Pau, ànima d’apòstol: Justus ex fide vivit. —El just viu de la fe.

—¿Què fas que deixes que s’apagui aquest foc?

Fe. —Fa pena de veure de quina manera tan abundant la tenen a la boca molts cristians, i amb quina poca abundància la posen en les obres.

—Sembla talment una virtut per ser predicada, i no practicada.

Demana humilment al Senyor que t’augmenti la fe. —I després, amb noves llums, jutjaràs bé les diferències entre els viaranys del món i el teu camí d’apòstol.

¡Amb quina humilitat i amb quina senzillesa expliquen els evangelistes fets que posen de manifest la fe fluixa i vacil·lant dels apòstols!

—Perquè tu i jo no perdem l’esperança d’arribar a tenir la fe incommovible i ferma que després van tenir aquells primers.

¡Que n’és, de bonica, la nostra Fe Catòlica! —Dona solució a totes les nostres ansietats, i aquieta l’enteniment i omple d’esperança el cor.

No soc «miracler». —Et vaig dir que em sobren miracles al sant Evangeli per assegurar fortament la meva fe. —Però em fan pena aquests cristians —piadosos i tot, «¡apostòlics!»— que somriuen quan senten parlar de camins extraordinaris, d’esdeveniments sobrenaturals. —Em venen ganes de dir-los: sí, ara hi ha també miracles: ¡nosaltres els faríem, si tinguéssim fe!

Encén la teva fe. —Crist no és una figura que va passar. No és un record que es perd en la història.

¡Viu! Jesus Christus heri et hodie: ipse et in saecula! —diu sant Pau—. ¡Jesucrist ahir i avui i sempre!

Si habueritis fidem, sicut granum sinapis! —¡Si tinguéssiu una fe tan gran com un granet de mostassa!...

—¡Quines promeses enclou aquesta exclamació del Mestre!

Déu és el de sempre. —Homes de fe, fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —¡El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

No tenen fe. —Però tenen supersticions. Riure i vergonya ens va fer aquell poderós que perdia la tranquil·litat en sentir una determinada paraula, indiferent en si i inofensiva —que era, per a ell, de mal averany— o quan veia girar la cadira sobre una pota.

Omnia possibilia sunt credenti. —Tot és possible per al qui creu. —Són paraules de Crist.

—¿Què fas, que no li dius amb els apòstols: Adauge nobis fidem! —¡augmenta’m la fe!?

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma