Pobresa

No ho oblidis: té més qui necessita menys. —No et creïs necessitats.

Deslliga’t dels béns del món. —Estima i practica la pobresa d’esperit: acontenta’t amb el que basta per passar la vida amb sobrietat i temprança.

—Si no, no seràs mai apòstol.

La veritable pobresa no consisteix a no tenir, sinó a estar desprès: a renunciar voluntàriament al domini sobre les coses.

—Per això hi ha pobres que realment són rics. I a l’inrevés.

Si ets home de Déu, posa en el menyspreu de les riqueses el mateix afany que posen els homes del món a posseir-les.

¡Tanta afició a les coses de la terra! —Aviat se te n’aniran de les mans, que no baixen amb el ric al sepulcre les riqueses.

No tens esperit de pobresa si, posat a triar de manera que l’elecció passi inadvertida, no tries per a tu el pitjor.

Divitiae, si affluant, nolite cor apponere —si et venen a les mans les riqueses, no hi posis el cor. —Anima’t a fer-les servir generosament. I, si calgués, heroicament.

—Sigues pobre d’esperit.

No estimes la pobresa, si no estimes el que la pobresa comporta.

¡Quin munt de recursos sants que té la pobresa! —¿Te’n recordes? Tu li vas donar, en hores d’angoixa econòmica per a aquella empresa apostòlica, fins a l’últim cèntim de què disposaves.

—I et va dir —Sacerdot de Déu—: «Jo també et donaré tot el que tinc». —Tu, de genolls. I... «la benedicció de Déu Omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, davalli sobre teu i hi resti sempre», va sentir-se.

—Encara et dura la persuasió que vas quedar ben pagat.

Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma