Perseverança

Començar és cosa de tothom; perseverar, de sants.

Que la teva perseverança no sigui conseqüència cega del primer impuls, obra de la inèrcia: que sigui una perseverança reflexiva.

Digues-li: Ecce ego quia vocasti me! —¡aquí em tens, perquè m’has cridat!

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —És més lògic que et fes vergonya no rectificar.

«La veritat és que no fa falta ser cap heroi —em confesses— per, sense rareses ni empegueïments de cap mena, saber-se aïllar com calgui segons cada cas... i perseverar». —I afegeixes: «Mentre compleixi les normes que em va donar, no m’inquieten els embolics i mistificacions de l’ambient: el que m’espantaria és que em fessin por aquestes petiteses.» —Magnífic.

Fomenta i preserva aquest ideal nobilíssim que acaba de néixer dins teu. —Mira que s’obren moltes flors a la primavera, i són poques les que arriben a donar fruit.

El desànim és enemic de la teva perseverança. —Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. —Sigues optimista.

Vaja: després de tant «¡Creu, Senyor, Creu!», es veu que volies una creu del teu gust.

Constància, que res no desconcerti. —Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal de no separar-te del camí fecund que has emprès.

No pots «pujar». —No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». —Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell, que encara porta enganxades amb fang les ales.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. —Si perseveres, «pujaràs».

Dona gràcies a Déu, que et va ajudar, i complau-te en la teva victòria. —¡Quina alegria més fonda, aquesta que sent la teva ànima, després d’haver correspost!

Raones... bé, fredament: ¡quin munt de motius per abandonar la tasca! —I algun, segons sembla, cabdal.

Veig, sens dubte, que tens raons. —Però no tens raó.

«M’ha passat l’entusiasme», m’escrius. —Tu no has de treballar per entusiasme, sinó per Amor: amb consciència del deure, que és abnegació.

Incommovible: així has de ser. —Si fan vacil·lar la teva perseverança les misèries alienes o les pròpies, em faig una trista noció del teu ideal.

Decideix-te una vegada per sempre.

Tens una pobra idea del teu camí, quan, en sentir-te fred, et penses que l’has perdut: és l’hora de la prova; per això t’han pres els consols sensibles.

Absència, aïllament: proves per a la perseverança. —Santa Missa, oració, sagraments, sacrificis: ¡Comunió dels Sants!: armes per vèncer en la prova.

¡Beneïda perseverança, la de l’ase de sínia! —Sempre al mateix pas. Sempre les mateixes voltes. —Un dia i un altre: tots iguals.

Sense això, no hi hauria maduresa en els fruits, ni ufanor a l’hort, ni tindria aromes el jardí.

Porta aquest pensament a la teva vida interior.

¿Que quin és el secret de la perseverança?

L’Amor. —Enamora’t, i no «el» deixaràs.

Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma