Mortificació

Si no ets mortificat no seràs mai ànima d’oració.

Aquella paraula encertada; l’acudit que no et va sortir de la boca; el somriure amable a qui et molesta; aquell silenci davant l’acusació injusta; la teva conversa bondadosa amb els carregosos i els inoportuns; el fet de passar per alt cada dia, a les persones que conviuen amb tu, un detall i un altre malagradosos i impertinents... Això, amb perseverança, sí que és sòlida mortificació interior.

No diguis: aquesta persona em carrega. —Pensa: aquesta persona em santifica.

Cap ideal no es fa realitat sense sacrifici. —Nega’t. ¡És tan bonic ser víctima!

¡Quantes vegades et proposes de servir Déu en alguna cosa... i t’has d’acontentar, tan miserable com ets, amb oferir-li l’enrabiada, el sentiment de no haver sabut acomplir aquell propòsit tan fàcil!

No desaprofitis l’ocasió de rendir el propi judici. —Costa..., però ¡que agradable que és als ulls de Déu!

Quan vegis una pobra Creu de fusta, sola, menyspreable i sense valor... i sense Crucifix, no oblidis que aquella Creu és la teva Creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluïssor i sense consol... que està esperant el Crucifix que li falta: i aquest Crucifix has de ser tu.

Busca mortificacions que no mortifiquin els altres.

Allà on no hi ha mortificació, no hi ha virtut.

Mortificació interior. —No crec en la teva mortificació interior si veig que menysprees, que no practiques, la mortificació dels sentits.

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

¡Els ulls! Pels ulls entren dins l’ànima moltes iniquitats. —¡Quantes experiències com la de David!... —Si guardeu la vista haureu assegurat la guarda del vostre cor.

¿Per què has de mirar, si «el teu món» el portes dins teu?

El món admira només el sacrifici amb espectacle, perquè ignora el valor del sacrifici amagat i silenciós.

Cal donar-se del tot, cal negar-se del tot: el sacrifici ha de ser holocaust.

Paradoxa: per Viure cal morir.

Mira que el cor és un traïdor. L’has de tenir tancat amb set baldes.

Tot allò que no et dugui a Déu és un destorb. Arrenca-ho i llença-ho ben lluny.

Li feia dir el Senyor a una ànima que tenia un superior immediat irritable i groller: Moltes gràcies, Déu meu, per aquest tresor veritablement diví, perquè, ¿quan en trobaré un altre que a cada amabilitat em correspongui amb un parell de guitzes?

Domina’t cada dia des del primer moment, llevant-te en punt, a una hora fixa, sense concedir ni un minut a la mandra.

Si, amb l’ajuda de Déu, et domines en això, tindràs molt d’avançat per a la resta de la jornada.

¡És tan descoratjador sentir-se vençut a la primera batussa!

Sempre acabes vençut. —Proposa’t, cada vegada, la salvació d’una ànima determinada, o bé la seva santificació, o la seva vocació a l’apostolat... —Així, estic segur de la teva victòria.

No em siguis fluix, tou. —Ja és hora que rebutgis aquesta estranya compassió que sents per tu mateix.

Jo et diré quins són els tresors de l’home sobre la terra perquè no els malbaratis: fam, set, calor, fred, dolor, deshonor, pobresa, soledat, traïció, calúmnia, presó...

Ho va encertar qui va dir que l’ànima i el cos són dos enemics que no poden separar-se, i dos amics que no es poden veure.

Al cos cal donar-li una mica menys del que ha de menester. Si no, ens traeix.

Si han estat testimonis de les teves febleses i misèries, ¿què hi fa que ho siguin de la teva penitència?

Aquests són els fruits saborosos de l’ànima mortificada: comprensió i transigència amb les misèries dels altres; intransigència amb les pròpies.

Si el gra de blat no mor resta infecund. —¿No vols ser gra de blat, morir per la mortificació, i treure espigues ben repletes? —¡Que Jesús beneeixi el teu sembrat!

No et domines, no ets mortificat, perquè estàs ple de supèrbia. —¿Que duus una vida penitent? No oblidis que la supèrbia és compatible amb la penitència... —Més raons: la teva pena, després de la caiguda, després de les teves faltes de generositat, ¿és penediment o és enrabiada de veure’t tan petit i sense forces? —¡Que lluny estàs de Jesús, si no ets humil..., per més que les teves deixuplines floreixin cada dia roses noves!

¡Quin regust de fel i de vinagre, i de cendra i de sèver! ¡Quin paladar tan ressec, pastós i esquerdat! —Sembla no res aquesta impressió fisiològica si la comparem amb les altres amargors de la teva ànima.

És que «et demanen més» i no ho saps donar. —Humilia’t: ¿hi restaria aquesta amarga impressió de desgrat, en la teva carn i en el teu esperit, si fessis tot el que pots?

¿Que et vols imposar voluntàriament un càstig per la teva feblesa i poca generositat? —Bé: però que sigui una penitència discreta, com si la imposessis a un enemic que, alhora, fos un germà.

L’alegria dels pobrets homes, encara que tingui un motiu sobrenatural, deixa sempre un regust d’amargor. —¿Què et pensaves? Aquí baix, el dolor és la sal de la nostra vida.

¡Quants n’hi ha que es deixarien clavar en una creu, davant la mirada atònita de milers d’espectadors, i no saben patir cristianament les petites fiblades de cada dia! —Pensa, doncs, què és més heroic.

Llegíem —tu i jo— la vida heroicament vulgar d’aquell home de Déu. —I el vam veure lluitar, durant mesos i anys (¡quina «comptabilitat», la del seu examen particular!) a l’hora d’esmorzar: avui vencia, l’endemà era vençut... Anotava: «No he pres mantega»..., «¡He pres mantega!».

Tant de bo que també visquem —tu i jo— la nostra..., «tragèdia» de la mantega.

El minut heroic. —És l’hora, en punt, d’alçar-te. Sense cap vacil·lació: un pensament sobrenatural i... ¡amunt! —El minut heroic: aquí tens una mortificació que t’enforteix la voluntat i no et debilita la naturalesa.

Agraeix, com una mercè molt especial, aquesta santa avorrició que sents de tu mateix.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma