No vulguem jutjar. —Cadascú veu les coses des del seu punt de vista... i amb l’enteniment ben limitat gairebé sempre, i foscos o emboirats amb tenebres d’apassionament els ulls, moltes vegades.

A més, com la d’aquells pintors modernistes, la visió de certes persones és tan subjectiva i tan malaltissa, que tracen uns trets arbitraris assegurant-nos que són el nostre retrat, la nostra conducta...

¡Que poc que valen els judicis dels homes! —No jutgeu sense passar el vostre judici pel sedàs de l’oració.