Tens raó. —Des del cim —m’escrius— en tot el que s’albira —i és un radi de molts quilòmetres—, no es percep ni un pla: al darrere de cada muntanya, una altra. Si en algun lloc sembla que se suavitza el paisatge, quan s’alça la boira, apareix una serralada que estava amagada.

Així és, així ha de ser l’horitzó del teu apostolat: cal travessar el món. Però no hi ha camins fets per a vosaltres... Els fareu, a través de les muntanyes, a cop de les vostres petjades .