Presència de Déu

Els fills... ¡Com miren de comportar-se dignament quan són davant els seus pares!

I els fills de reis, davant el seu pare el Rei, ¡com miren de guardar la dignitat de la reialesa!

I tu... ¿que no saps que estàs sempre davant el Gran Rei, el teu Pare-Déu?

No prenguis una decisió sense aturar-te a considerar la qüestió davant de Déu.

Cal arribar a la convicció que Déu està al nostre costat contínuament. —Vivim com si el Senyor fos allà lluny, on brillen les estrelles, i no considerem que també està sempre a la vora nostra.

I hi està com un Pare amorós —a cadascun de nosaltres ens estima més que totes les mares del món poden estimar els seus fills—, ajudant-nos, inspirant-nos, beneint... i perdonant.

¡Quantes vegades no hem fet desarrufar el front dels nostres pares dient-los, després d’una entremaliadura: ja no ho faré més! —Potser aquell mateix dia hi tornàvem... I el nostre pare, fingint duresa en la veu, la cara tota seriosa, ens renya..., alhora que se li entendreix el cor, coneixedor de la nostra feblesa, pensant: pobre noi, ¡quins esforços que fa per portar-se bé!

Cal que ens amarem, que ens en saturem, que Pare i molt Pare nostre és el Senyor que està al costat nostre i en el cel.

Acostuma’t a enlairar el cor a Déu, en acció de gràcies, moltes vegades al dia. —Perquè et dona això i allò altre. Perquè t’han menyspreat. —Perquè no tens allò que necessites o bé perquè ho tens.

Perquè ha fet tan bonica la seva Mare, que també és Mare teva. —Perquè va crear el Sol i la Lluna i aquella bestiola i aquella altra planta. —Perquè va fer aquell home eloqüent i a tu et va fer poc àgil...

Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

¿No et poses content si has descobert en el teu camí habitual pels carrers de la ciutat ¡un altre Sagrari!?

Deia una ànima d’oració: que en les intencions Jesús sigui el nostre fi; en els afectes, el nostre Amor; en la paraula, el nostre assumpte; en les accions, el nostre model.

Fes servir aquestes santes «indústries humanes» que et vaig aconsellar per no perdre la presència de Déu: jaculatòries, actes d’Amor i desgreuge, comunions espirituals, «mirades» a la imatge de la Mare de Déu...

¡Tot sol! —No estàs sol. Et fem molta companyia de lluny. —A més a més..., establert en la teva ànima en gràcia, l’Esperit Sant —Déu amb tu— va donant to sobrenatural a tots els teus pensaments, desigs i obres.

«Pare —em deia aquell xicotàs (¿què se’n deu haver fet?), bon estudiant de la Central—,1 pensava en allò que em va dir... ¡que soc fill de Déu!, i em vaig sorprendre pel carrer, tibat de cos i superb per dins... ¡fill de Déu!».

Vaig aconsellar-li, amb segura consciència, que fomentés la «supèrbia».

No dubto de la teva rectitud. —Sé que actues en la presència de Déu. Però, ¡hi ha un però!: les teves accions les presencien o les poden presenciar homes que jutgin humanament... I cal donar-los bon exemple.

Si t’acostumes, ni que sigui un cop per setmana, a buscar la unió amb Maria per anar a Jesús, veuràs com tens més presència de Déu.

Em preguntes: ¿per què aquesta Creu de fusta? I copio d’una carta: «En aixecar els ulls del microscopi, la mirada topa amb la Creu negra i buida. Aquesta Creu sense Crucificat és un símbol. Té una significació que els altres no veuran. I el qui, cansat, estava a punt de deixar-ho córrer, torna a atansar els ulls a l’ocular i continua treballant: perquè la Creu solitària està demanant unes espatlles que vulguin carregar-la».

Tingues presència de Déu i tindràs vida sobrenatural.

Referències a la Sagrada Escriptura
Notes
1

«La Central»: aquest era el nom de la Universitat de Madrid («Universidad Central») a l’època en què s’escrivia Camí i, de fet, fins al 1970, que va canviar a «Universidad Complutense de Madrid».

Aquest capítol en un altre idioma