Amor de Déu

¡No hi ha més amor que l’Amor!

El secret per donar relleu a allò que és més humil, fins i tot al més humiliant, és estimar.

—Nen. —Malalt. —Quan escriviu aquestes paraules, ¿no sentiu la temptació de posar-les amb majúscula?

És que, per a una ànima enamorada, els nens i els malalts són Ell.

¡Que poca cosa és una vida per a oferir-la a Déu!...

Un amic és un tresor. —Doncs... ¡un Amic!..., que on hi ha el teu tresor, hi ha també el teu cor.

Jesús és el teu amic. —L’Amic. —Amb cor de carn, com el teu. —Amb ulls de mirada amabilíssima, que van plorar per Llàtzer... I tant com a Llàtzer, t’estima a tu.

Déu meu, t’estimo, però... ¡ensenya’m a estimar!

Castigar per Amor: aquest és el secret per elevar a un pla sobrenatural la pena imposada als qui la mereixin.

Per amor de Déu, a qui s’ofèn, serveixi la pena d’expiació; per amor als altres per Déu, serveixi la pena, mai de venjança, sinó de medicina saludable.

¿Saber que m’estimes tant, Déu meu... i no m’he tornat boig?

En Crist tenim tots els ideals: perquè és Rei, és Amor, és Déu.

Senyor: que tingui pes i mesura en tot... menys en l’Amor.

Si l’Amor, fins i tot l’amor humà, ens dona tants consols aquí baix, ¿què serà l’Amor en el cel?

Tot el que es fa per Amor adquireix bellesa i es fa gran.

Jesús, que sigui jo l’últim en tot... i el primer en l’Amor.

No tinguis por de la Justícia de Déu. —Tan admirable i tan amable és en Déu la Justícia com la Misericòrdia: totes dues són proves de l’Amor.

Considera el que hi ha de més bonic i més gran a la terra..., el que plau a l’enteniment i a les altres potències..., i el que és delit de la carn i dels sentits...

I el món, i els altres mons, que lluen en la nit: l’Univers sencer. —I això, juntament amb totes les bogeries del cor satisfetes..., no val res, és res i menys que res, comparat amb ¡aquest Déu meu! —¡teu!—, tresor infinit, margarita preciosíssima, humiliat, fet esclau, anorreat amb forma de servent al pessebre on va voler néixer, al taller de Josep, a la Passió i la mort ignominiosa... i en la bogeria d’Amor de la sagrada Eucaristia.

Viu d’Amor i venceràs sempre —encara que en surtis vençut— en les Navas i els Lepantos¹ de la teva lluita interior.

Deixa que es vessi el teu cor en efusions d’Amor i d’agraïment en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.

Timor Domini sanctus. — Sant és el temor de Déu. —Temor que és veneració del fill al seu Pare, mai temor servil, perquè el teu Pare-Déu no és pas un tirà.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... ¡Ell!..., ¡¡a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

¡Si un home hagués mort per deslliurar-me de la mort!...

—Va morir Déu. I em quedo indiferent.

¡Boig! Ja et vaig veure —et creies sol a la capella episcopal— deixant en cada calze i en cada patena, tot just consagrats, un bes: perquè se’l trobi Ell, quan per primera vegada «baixi» a aquests vasos eucarístics.

No oblidis que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.