No hi ha més amor que l’Amor!

El secret per donar relleu a allò que és més humil, fins i tot allò que és més humiliant, és estimar.

—Nen. —Malalt. —Quan escriviu aquestes paraules, ¿no us ve la temptació de posar-les amb majúscula?

És que, per a una ànima enamorada, els nens i els malalts són Ell.

¡Que poca cosa és una vida per a oferir-la a Déu!...

Un amic és un tresor. —Doncs... un Amic!... que allà on és el teu tresor, hi és també el teu cor.

Jesús és el teu amic. —L’Amic. —Amb cor de carn, com el teu. —Amb ulls de mirada amabilíssima, que van plorar per Llàtzer.

—I tant com a Llàtzer, t’estima a tu.

Déu meu, us estimo, però... ¡ensenyeu-me a estimar!

Castigar per Amor: és el secret per elevar a un pla sobrenatural la pena imposada als qui se la mereixin.

Per amor de Déu, a qui s’ofèn, serveixi la pena d’expiació; per amor al proïsme per Déu, serveixi la pena, mai de venjança, sinó de medicina saludable.

¿Saber que m’estimeu tant, Déu meu... i no m’he tornat boig?

En Crist tenim tots els ideals: perquè és Rei, és Amor, és Deu.

Senyor: que jo tingui pes i mesura en tot... menys en l’Amor.

Si l’Amor, fins i tot l’amor humà, ens dóna tants consols aquí, ¿què serà l’Amor al cel?

Tot el que es fa per Amor adquireix bellesa i es fa gran.

Jesús, que sigui jo l’últim en tot... i el primer en l’Amor.

No tinguis por de la Justícia de Déu. —Tan admirable i tan amable és en Déu la Justícia com la Misericòrdia: totes dues són proves de l’Amor.

Considera allò més bonic i més gran de la terra..., allò què plau a l’enteniment i les altres potències... i allò que és delit de la carn i dels sentits...

I el món, i els altres móns, que lluen en la nit: tot l’Univers. —I això, juntament amb totes les bogeries del cor satisfetes... res no val, no és res i menys que res, comparat amb, aquest Déu meu! —teu!—, tresor infinit, margarita preciosíssima, humiliat, fet esclau, anorreat en forma de servent al pessebre on va voler néixer, al taller de Josep, a la Passió i a la Mort ignominiosa... i en la bogeria d’Amor de la Sagrada Eucaristia.

Viu d’Amor i venceràs sempre —encara que en surtis vençut— en les batalles de la teva lluita interior.

Deixa que el teu cor vessi efusions d’Amor i d’agraïment, en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.

Timor Domini sanctus. —El temor de Déu és cosa santa. —Temor que és veneració del fill al seu Pare, mai temor servil, perquè el teu Pare-Déu no és cap tirà.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... Ell!..., a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

¡Si un home hagués mort per deslliurar-me de la mort!...

—Va morir Déu. I em quedo indiferent.

Boig! Ja et vaig veure —et creies sol a la capella episcopal— deixant a cada calze i a cada patena, tot just consagrats, un petó: perquè se’l trobi Ell, quan per primera vegada «baixi» a aquests vasos eucarístics.

No oblidis mai que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.