Camí > L’Església > Cap 22
517

Et unam, sanctam, catholicam et apostolicam Ecclesiam!... —M’explico aquesta pausa teva, quan reses, assaborint-ho: crec en l’Església, Una, Santa, Catòlica i Apostòlica...


518

¡Quina alegria poder dir amb totes les forces de la meva ànima: m’estimo la meva Mare l’Església santa!


519

Aquest crit —serviam!— és voluntat de «servir» fidelíssimament, al preu, si cal, de la hisenda, de l’honra i de la vida, l’Església de Déu.


520

Catòlic, Apostòlic, Romà! —M’agrada que siguis molt romà. I que tinguis el desig de fer el teu «romiatge», videre Petrum, per veure Pere.


521

¡Quina bondat la de Crist, en deixar a la seva Església els Sagraments! —Són remei per a cada necessitat.

—Venera’ls i sigues molt agraït al Senyor i a la seva Església.


522

Que tinguis veneració i respecte a la Santa Litúrgia de l’Església i a les seves cerimònies particulars. —Compleix-les fidelment. —¿No veus que els pobrets homes necessitem que fins les coses més grans i nobles ens entrin pels sentits?


523

L’Església canta —s’ha dit— perquè amb les paraules no en tindria prou per a la seva pregària. —Tu, cristià —i cristià escollit—, has d’aprendre a cantar litúrgicament.


524

Hem d’esclatar a cantar!, deia una ànima enamorada, després de veure les meravelles que el Senyor feia pel seu ministeri.

—I jo et repeteixo el consell: canta! Que es desbordi en harmonies l’entusiasme agraït pel teu Déu.


525

Ser «catòlic» és estimar la Pàtria, sense deixar que ningú no ens guanyi en aquest amor. I, alhora, tenir com a meus els afanys nobles de tots els països. ¡Quantes glòries de França són glòries meves! I, igualment, molts motius d’orgull d’alemanys, d’italians, d’anglesos..., d’americans i asiàtics i africans són també el meu orgull.

—Catòlic!: cor ample, esperit obert.


526

Si no tens una extrema veneració per l’estat sacerdotal i el religiós, no és cert que estimis l’Església de Déu.


527

Aquella dona que a casa de Simó el leprós, a Betània, ungeix amb un ric perfum el cap del Mestre, ens recorda el deure de ser esplèndids en el culte de Déu.

—Tot el luxe, la majestat i la bellesa em semblen poca cosa.

—I contra els qui ataquen la riquesa de vasos sagrats, ornaments i retaules, se sent la lloança de Jesús: opus enim bonum operata est in me —ha fet amb mi una obra bona.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent