Fugim de la «rutina» com del diable mateix. —El gran mitja per no caure en aquest abisme, sepulcre de la pietat vertadera, és la contínua presència de Déu.

Que tinguis poques devocions particulars, però constants.

No oblidis les teves oracions d’infant, apreses potser dels llavis de la teva mare. —Recita-les cada dia amb senzillesa, com llavors.

No deixis la Visita al Santíssim. —Després de l’oració vocal que tinguis el costum de dir, explica-li a Jesús, realment present al Sagrari, les preocupacions del dia. —I tindràs llums i empenta per a la teva vida de cristià.

¡És realment amable la Santa Humanitat del nostre Déu! —Et vas «ficar» a la Nafra santíssima de la mà dreta del teu Senyor, i em vas preguntar: «Si una Ferida de Crist neteja, guareix, aquieta, enforteix i encén i enamora, ¿que no faran les cinc, obertes en la Creu?»

El Via Crucis. —Aquesta sí que és una devoció ferma i sucosa! Tant de bo que t’habituessis a repassar aquests catorze punts de la Passió i Mort del Senyor, els divendres. —Jo t’asseguro que en trauràs fortalesa per a tota la setmana.

Devoció de Nadal. —No somric quan et veig compondre les muntanyes de suro del Pessebre, i col·locar les ingènues figures de fang entorn de la Cova. —Mai no m’has semblat més home que ara, que sembles un nen.

El Sant Rosari és una arma poderosa. Fes-la servir amb confiança i et meravellaràs del resultat.

Sant Josep, Pare de Crist, és també el teu Pare i el teu Senyor. —Recorre a ell.

El nostre Pare i Senyor Sant Josep és Mestre de la vida interior. —Posa’t sota el seu patrocini i sentiràs l’eficàcia del seu poder.

De Sant Josep diu Santa Teresa, en el llibre de la seva vida: «Qui no trobi Mestre que li ensenyi oració, que prengui aquest Sant gloriós per mestre i no errarà el camí». —El consell ve d’una ànima experimentada. Segueix-lo.

Que tinguis confiança amb el teu Àngel de la Guarda. —Tracta’l com a un amic entranyable —ho és— i ell sabrà fer-te mil serveis en els assumptes ordinaris de cada dia.

Guanya’t l’Àngel de la Guarda d’aquell que vulguis portar al teu apostolat. —És sempre un gran «còmplice».

Si tinguessis present el teu Àngel i els Custodis dels altres evitaries moltes ximpleries que s’escorren en la conversa.

Et sorprens perquè el teu Àngel de la Guarda t’ha fet serveis evidents. —I no te n’hauries de sorprendre: per això l’ha posat el Senyor al teu costat.

¿Que en aquell ambient hi ha moltes ocasions d’esgarriar-se? —Bé. Però, ¿és que no hi ha també Àngels de la Guarda?

Acudeix al teu Àngel de la Guarda, a l’hora de la prova, i t’empararà contra el dimoni i et portarà santes inspiracions.

Els Sants Àngels de la Guarda devien fer el seu ofici de bon grat amb aquella ànima que els deia: «Àngels Sants, jo us invoco, com l’Esposa del Càntic dels Càntics, ut nuntietis ei quia amore langueo —perquè li digueu que em moro d’Amor».

Sé que et dono una alegria copiant-te aquesta oració als Sants Àngels Custodis dels nostres Sagraris:

Oh Esperits Angèlics que vetlleu els nostres Tabernacles, on reposa el tresor adorable de la Sagrada Eucaristia, defenseu-la de les profanacions i conserveu-la per al nostre amor.

Beu en la font clara del «Fets dels Apòstols»: al capítol IX, Pere, per ministeri d’Àngels alliberat de la presó, fa cap a casa de la mare de Marc. —No es volen creure la minyoneta, que assegura que Pere és a la porta. Angelus eius est! —«deu ser el seu Àngel!», deien.

—Mira amb quina confiança els primers cristians tractaven els Àngels de la Guarda.

—I tu?

Les ànimes beneïdes del purgatori. —Per caritat, per justícia, i per un egoisme disculpable —poden tant davant Déu!— has de tenir-les molt presents en els teus sacrificis i en la teva oració.

Tant de bo que, quan les anomenis, puguis dir: «Les meves bones amigues les ànimes del purgatori...»

Em demanes per què et recomano sempre, amb tant d’interès, l’ús diari de l’aigua beneita. —Te’n podria donar moltes raons. En tindràs prou, de segur, amb aquesta de la Santa d’Àvila: «No hi ha res d’on fugin més els dimonis, per a no retornar, que de l’aigua beneita».

Gràcies, Déu meu, per l’amor al Papa que has posat dins el meu cor.

¿Qui t’ha dit que fer novenes no és cosa d’homes? —Seran cosa d’homes, aquestes devocions, quan les practiqui un home..., amb esperit d’oració i de penitència.