 |
| 630 |
|
No ho oblidis: té més qui necessita menys. —No et creïs necessitats.
|
| 631 |
|
Deslliga’t dels béns del món. —Estima i practica la pobresa d’esperit: acontenta’t amb el que sigui suficient per passar la vida amb sobrietat i temperança.
—Si no, mai no seràs apòstol.
|
| 632 |
|
La veritable pobresa no vol dir no tenir, sinó a estar després: renunciar voluntàriament al domini sobre les coses.
—Per això hi ha pobres que realment són rics. I a l’inrevés.
|
| 633 |
|
Si ets home de Déu, posa en el menyspreu de les riqueses el mateix afany que posen els homes del món a posseir-les.
|
| 634 |
|
Tanta afició a les coses de la terra! —Molt aviat se te n’aniran de les mans, que no baixen amb el ric al sepulcre, les riqueses.
|
| 635 |
|
No tens esperit de pobresa si, posat a escollir de manera que l’elecció passi inadvertida, no esculls per a tu la cosa pitjor.
|
| 636 |
|
Divitiae, si affluant, nolite cor apponere. —Si et vénen les riqueses a les mans, no hi posis el cor. —Anima’t a fer-les servir generosament. I, si calgués, heroicament.
—Sigues pobre d’esperit.
|
| 637 |
|
No estimes la pobresa si no estimes tot allò que la pobresa comporta.
|
| 638 |
|
¡Quin munt de recursos sants que té la pobresa! —Te’n recordes? Tu li vas donar, en hores d’angoixa econòmica per aquella empresa apostòlica, fins l’últim cèntim que tenies.
—I et va dir —Sacerdot de Déu—: «Jo també et donaré tot el que tinc» . —Tu, de genolls. I... «la benedicció de Déu Omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, davalli sobre teu i hi resti sempre», va sentir-se.
—Encara et dura la persuasió que vas quedar ben pagat.
| |
|
|
