La veritable virtut no és trista ni antipàtica, sinó amablement alegre.

Si van bé les coses, alegrem-nos, beneint Déu que hi posa l’increment. —Que van malament? —Alegrem-nos, beneint Déu que ens fa participar de la seva dolça Creu.

L’alegria que has de tenir no és aquesta que podríem anomenar fisiològica, d’animal sa, sinó una altra de sobrenatural, que prové d’abandonar-ho tot i d’abandonar-te en els braços amorosos del nostre Pare-Déu.

No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —Per què estàs trist?

Cares llargues.... maneres brusques..., posat ridícul.... aire antipàtic...: ¿Així esperes animar els altres a seguir Crist?

No hi ha alegria? —Pensa: hi ha un obstacle entre Déu i jo. —Gairebé sempre ho encertaràs.

Per tal de posar remei a la teva tristesa em demanes un consell. —Et donaré una recepta que ve de bona mà: de l’apòstol Sant Jaume.

—Tristatur aliquis vestrum? —¿Estàs trist, fill meu? —Oret! —Fes oració! —Prova-ho.

No estiguis trist. —Has de tenir una visió més... «nostra» —més cristiana— de les coses.

Vull que estiguis sempre content, perquè l’alegria és part integrant del teu camí.

—Demana aquesta mateixa alegria sobrenatural per a tothom.

Laetetur cor quaerentium Dominum. —Que s’alegri el cor dels qui busquen el Senyor.

—Llum, a fi que investiguis els motius de la teva tristesa.