¿No cridaríeu de bon grat a la joventut que bull al vostre entorn: bojos!, deixeu aquestes coses mundanes que empetiteixen el cor... i molt sovint l’envileixen..., deixeu això i veniu amb nosaltres darrere l’Amor?

Et falta «vibració». —Aquesta és la causa que arrosseguis tan poca gent. Sembla com si no estiguessis gaire convençut del que guanyes, deixant per Crist aquestes coses de la terra.

Compara: el cent per u i la vida eterna! —¿Et sembla petit el «negoci» ?

Duc in altum. —Mar endins! —Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam —i llança les teves xarxes per a pescar.

¿Que no veus que pots dir, igual que Pere: In nomine tuo, laxabo rete —Jesús, en el teu nom, buscaré ànimes?

Proselitisme. —És el senyal cert del zel vertader.

Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

Ben petit és el teu amor si no sents el zel per la salvació de totes les ànimes. —Ben pobre és el teu amor si no tens ànsies d’encomanar la teva bogeria a altres apòstols.

Saps que el teu camí no és clar. —I que no ho és, perquè, no seguint de prop Jesús, t’has quedat a les fosques. —¿Què esperes per decidir-te?

Raons?... ¿Quines raons li donaria el pobre Ignasi al savi Xavier?

Això que a tu et meravella a mi em sembla raonable. —¿Que Déu t’ha vingut a buscar en l’exercici de la teva professió?

Així va buscar els primers: Pere, Andreu, Joan i Jaume, al costat de les xarxes; Mateu, assegut al banc dels recaptadors...

I, admira’t!, Pau, en el seu afany d’acabar amb la llavor dels cristians.

Les messes són moltes, i pocs els operaris. —Rogate ergo! —Pregueu, doncs, al Senyor de les messes que enviï operaris al seu camp.

L’oració és el mitja més eficaç de proselitisme.

Encara ressona al món aquell crit diví: «Foc he vingut a dur a la terra, i ¿que vull sinó que s’encengui?» —I ja ho veus: gairebé tot està apagat...

No t’animes a escampar l’incendi?

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Resa, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —No vénen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

M’han dit que tens «gràcia», «grapa» per atraure ànimes al teu camí.

Agraeix-li a Déu aquest do: ¡ser instrument per a buscar instruments!

Ajuda’m a clamar: Jesús, ànimes!... Ànimes d’apòstol!: són per a tu, per a la teva glòria.

Ja veuràs com acabarà escoltant-nos.

Escolta: allí... ¿no n’hi haurà un... o dos que ens entenguin bé?

Has de dir-li, a... aquell, que necessito cinquanta homes que estimin Jesucrist sobre totes les coses.

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena narrada per l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, vés i ven tot el que tens i dóna-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —també se’n va anar entristit: no va voler correspondre a la gràcia.

«Una bona notícia: un altre boig..., per al manicomi». —I tot és joia en la lletra del «pescador».

Que Déu ompli d’eficàcia les teves xarxes!

Proselitisme. —¿Qui no té fam de perpetuar el seu apostolat?

Aquest afany de proselitisme que et crema les entranyes és senyal cert que t’has donat del tot.

Te’n recordes? —Tu i jo fèiem la nostra oració, cap al tard. Ben a prop se sentia la remor de l’aigua. —I, en la pau de la ciutat provinciana, escoltàvem també moltes veus que parlaven cent llengües, cridant-nos anguniosament que encara no coneixen Jesús.

Vas besar el Santcrist, sense amagar-te’n, i li vas demanar de ser apòstol d’apòstols.

M’explico que t’estimis tant la teva Pàtria i els teus i que, tot i aquests lligams, esperis amb impaciència el moment de creuar terra i mars —anar lluny!— perquè et desvetlla l’afany de sembrar.