Escrúpols

Refusa aquests escrúpols que et prenen la pau. —No és de Déu allò que roba la pau de l’ànima.

Quan Déu et visiti t’adonaràs de la veritat d’aquelles salutacions: la pau us dono..., la pau us deixo..., la pau sigui amb vosaltres..., i això, enmig de la tribulació.

¡Els escrúpols, encara! —Parla amb senzillesa i claredat al teu Director. Obeeix... i no empetiteixis el Cor amorosíssim del Senyor.

Tristesa, aclaparament. No em sorprèn: és la nuvolada de pols que va aixecar la teva caiguda. Però, ¡prou!: ¿és que potser el vent de la gràcia no es va endur lluny aquell núvol?

I després, la teva tristesa —si no la rebutges— bé podria ser l’embolcall de la supèrbia—. ¿És que et creies perfecte i impecable?

Et prohibeixo que hi pensis més. —En canvi, beneeix Déu, que t’ha retornat la vida a l’ànima.

No pensis més en la teva caiguda. —Aquest pensament, a més de ser una llosa que et cobreix i t’aclapara, serà fàcilment ocasió de pròximes temptacions. —Crist et va perdonar: oblida’t de l’home vell.

No et descoratgis. —T’he vist lluitar...: la teva derrota d’avui és entrenament per a la victòria definitiva.

T’has portat bé... tot i haver-te enfonsat fins tan avall. —T’has portat bé, perquè et vas humiliar, perquè has rectificat, perquè t’has omplert d’esperança, i l’esperança t’ha portat novament cap a l’Amor. —No posis aquesta cara de babau astorat: ¡t’has portat bé! —T’has alçat de terra: Surge, ha ressonat de nou la veu poderosa, et ambula!: ara, ¡a treballar!

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma