Coses petites

Feu-ho tot per Amor. —Així no hi ha coses petites: tot és gran. —La perseverança en les coses petites, per Amor, és heroisme.

Una petita acció, feta per Amor, ¡quant val!

¿Vols de debò ser sant? —Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i estigues pel que fas.

Has errat el camí si menysprees les coses petites.

La santedat «gran» es troba en l’acompliment dels «deures petits» de cada instant.

Les ànimes grans tenen molt en compte les coses petites.

Perquè has estat in pauca fidelis —fidel en la poca cosa—, entra en el goig del teu Senyor. —Són paraules de Crist. —In pauca fidelis!... —¿Menystindràs ara les coses petites si es promet la glòria a qui les serven?

No jutgis per la petitesa dels començaments: una vegada em van fer notar que no es distingeixen per la mida les llavors d’on sortiran herbes anuals de les que han de produir arbres centenaris.

No m’oblidis que a la terra totes les coses grans han començat sent petites. —Allò que neix gran és monstruós i mor.

Em dius: quan es presenti l’ocasió de fer alguna cosa gran... ¡llavors! —¿Llavors? ¿Vols fer-me creure, i creure tu de debò, que podràs vèncer en l’Olimpíada sobrenatural, sense la preparació diària, sense entrenament?

¿Has vist com bastien aquell edifici de magnitud imponent? —Un maó, i un altre. Milers. Però, d’un en un. —I sacs de ciment, d’un en un. I carreus, que són poca cosa, davant la grossària del conjunt. —I trossos de ferro. —I obrers que treballen, dia rere dia, les mateixes hores...

¿Vas veure com alçaven aquell edifici de magnitud imponent?... —¡A força de coses petites!

¿No has vist en quines «petiteses» hi ha l’amor humà? —Doncs també en «petiteses» hi ha l’Amor diví.

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració palesada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altre quefer —gran, ample i fondo— amb què somies.

Tot allò en què intervenim els pobrets homes —fins i tot la santedat— és un teixit de petites menuderies, que —segons la rectitud d’intenció— poden fer un tapís esplèndid d’heroisme o de baixesa, de virtuts o de pecats.

Les gestes conten sempre aventures gegantines, barrejades, però, amb detalls casolans de l’heroi. —Tant de bo tinguis sempre en molt —¡línia recta!— les coses petites.

¿T’has aturat a considerar la suma enorme que poden arribar a fer «moltes miques»?

Ha estat dura l’experiència: no oblidis la lliçó. —Les teves grans covardies d’ara són —és ben clar— paral·leles a les teves petites covardies diàries.

«No has pogut» vèncer en les coses grans, «perquè no vas voler» vèncer en les coses petites.

¿No has vist la lluïssor de la mirada de Jesús quan la pobra viuda deixa al temple la seva petita almoina? —Dona-li tu el que puguis donar: el mèrit no és que sigui molt o poc, sinó la voluntat amb què ho dones.

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit caragol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps el que implica que el caragol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

¡Quina gran cosa és ser un petit caragol!

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma