 |
119 |
 |
Que n’és, de bonica, la santa puresa! Però no és santa ni agradable a Déu, si la separem de la caritat.
La caritat és la llavor que creixerà i donarà fruits saborosíssims, ben regada amb la puresa.
Sense caritat, la puresa és infecunda, i les seves aigües estèrils converteixen les ànimes en un fangar, un toll insà, d’on surten bafarades de supèrbia.
|
 |
|