 |
17 |
 |
No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inestabilitat en tot, la lleugeresa en obrar i en parlar, l’atabalament...: la frivolitat, en un mot.
I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no et refàs a temps —no demà: ara!— farà de la teva vida un titella mort i inútil.
|
 |
|