Llegíem —tu i jo— la vida heroicament vulgar d’aquell home de Déu. —I el vam veure lluitar, durant mesos i anys (¡quina «comptabilitat», la del seu examen particular!) a l’hora d’esmorzar: avui vencia, l’endemà era vençut... Anotava: «No he pres mantega»..., «¡He pres mantega!».

Tant de bo que també visquem —tu i jo— la nostra..., «tragèdia» de la mantega.