242

«Allò que dec a Déu, pel fet de ser cristià: la meva falta de correspondència, davant d’aquest deute, m’ha fet plorar de dolor: de dolor d’Amor. Mea culpa!». —Ja és bo que vagis reconeixent els teus deutes: però no oblidis com es paguen: amb llàgrimes... i amb obres.

Aquest punt en un altre idioma