260
Tristesa, aclaparament. No em sorprèn: és la nuvolada de pols que va aixecar la teva caiguda. Però, ¡prou!: ¿és que potser el vent de la gràcia no es va endur lluny aquell núvol?
I després, la teva tristesa —si no la rebutges— bé podria ser l’embolcall de la supèrbia—. ¿És que et creies perfecte i impecable?
Matèries
Aquest punt en un altre idioma
Document imprès des de https://escriva.org/ca/camino/260/ (25/04/2024)