El sant desvergonyiment és una característica de la «vida d’infància». Al menut, res no el preocupa. —Les seves misèries, les seves naturals misèries, es deixen veure amb senzillesa, encara que tothom se’l miri...

Aquest desvergonyiment, dut a la vida sobrenatural, ens porta a aquest raonament: lloança, menyspreu...: admiració, burla...: honor, deshonor...: salut, malaltia...: riquesa, pobresa...: bellesa, lletjor...

Bé; i això... què?