Aquell home de Déu, forjat en la lluita, argumentava així: ¿Que no transigeixo? ¡És clar!: perquè estic convençut de la veritat del meu ideal. En canvi, vostè és molt transigent...: ¿li sembla que dos i dos facin tres i mig? —¿No?..., ¿ni per amistat cedeix en tan poca cosa?

—¡És que, per primera vegada, s’ha convençut de la veritat... i s’ha passat al meu bàndol!