Fusta de sant. —Això diuen d’algunes persones: que tenen fusta de sant. —Deixant de banda que els sants no han estat de fusta, amb tenir-ne la fusta no n’hi ha prou.

Cal molta obediència al Director i molta docilitat a la gràcia. —Perquè si no es deixa que la gràcia de Déu i el Director facin la seva obra, no sortirà mai l’escultura, imatge de Jesús, en què es converteix l’home sant.

I la «fusta de sant», de la qual estem parlant, no serà més que un tió informe, sense polir, bo per al foc... ¡per a un bon foc si era bona fusta!