Juan de Nisa de Valdés Leal (1622-1690): fill d’un portuguès i una sevillana, aquest pintor és famós per alguns quadres dramàtics i fins i tot macabres que volien ser recordatoris de la inevitabilitat de la mort, fossin quins fossin el poder, la bellesa o les possessions terrenals de les persones retratades.

Duc de Gandia: es refereix a Francesc de Borja i Aragó (Gandia 1510-Roma 1572), quart duc de Gandia, que després va arribar a ser el tercer prepòsit general de la Companyia de Jesús i que és conegut com a sant Francesc de Borja. Sent cavaller major i cosí segon de l’emperadriu Isabel de Portugal i d’Aragó, en morir aquesta el 1539, a trenta-sis anys, va sentir un fort trasbals i va escriure la frase que recull aquí l’autor de Camí. Pocs dies després de la mort de l’emperadriu, va escortar el cadàver de Toledo a Granada, on havia de ser enterrada. Francesc, en arribar a Granada i veure la descomposició del cos de qui havia estat una dona de gran bellesa, novament torbat, es va negar a reconèixer el cadàver.