Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena que narra l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —es retirà també entristit: no va voler correspondre a la gràcia.