La infància espiritual exigeix la submissió de l’enteniment, més difícil que la submissió de la voluntat. —Per tal de subjectar l’enteniment cal, a més de la gràcia de Déu, un constant exercici de la voluntat, que nega, com nega a la carn, una vegada i una altra i sempre, de manera que es dona, com a conseqüència, la paradoxa que qui segueix el «Caminet d’infància», per fer-se infant, necessita enrobustir i virilitzar la seva voluntat.