Reconec la meva malaptesa, Amor meu, que és tanta..., tanta, que fins quan vull acaronar faig mal. —Suavitza les maneres de la meva ànima: dona’m, vull que em donis, dins la ferma virilitat de la vida d’infància, aquesta delicadesa i afectuositat que tenen els nens per tractar, amb íntima efusió d’Amor, els seus pares.