 |
92 |
 |
Et in meditatione mea exardescit ignis. —I, en la meva meditació, s’encén el foc. —És justament per això que vas a l’oració: per fer-te foguera, flama viva que doni escalfor i llum.
Per això, quan vegis que no saps com avançar, quan sentis que t’apagues, si no pots llençar al foc troncs olorosos, llença-hi les branques i la fullaraca de petites oracions vocals, de jaculatòries, que continuïn alimentant la foguera. —I hauràs aprofitat el temps.
|
 |
|