Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Forja > Gresol > Cap 10
750

No et dic que em traguis els afectes, Senyor, perquè amb ells puc servir-vos, sinó que els passeu pel gresol.


751

Davant totes les meravelles de Déu, i davant tots els nostres fracassos humans, hem de reconèixer: Tu ho ets tot per a mi: serveix-te de mi com vulguis! —I la soledat ja no existirà per a tu, per a nosaltres.


752

El gran secret de la santedat es redueix a assemblar-nos més i més a Ell, que és l'únic i amable Model.


753

Quan et posis a pregar, i no vegis res, i et sentis revoltat i sec, aquest és el camí: no pensis en tu; gira els teus ulls, en canvi, cap a la Passió de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Convenç-te que també a cada un de nosaltres ens demana, com a aquells tres Apòstols més íntims, a l'Hort de les Oliveres: «vetlleu i pregueu».


754

Quan obris el Sant Evangeli, pensa que el que s'hi narra —obres i dites de Crist— no solament has de saber-ho, sinó que has de viure-ho. Tot, cada punt relatat, s'ha recollit, detall a detall, a fi que ho encarnis en les circumstàncies concretes de la teva existència.

—El Senyor ens ha cridat als catòlics per tal que el seguim de la vora i, en aquell Text Sant, hi trobes la Vida de Jesús; però, a més, hi has de trobar la teva pròpia vida.

Aprendràs a preguntar tu també, com l'Apòstol, ple d'amor: «Senyor, què voleu que jo faci?...» —La Voluntat de Déu!, sents en la teva ànima de manera terminant.

Doncs, agafa l'Evangeli cada dia, i llegeix-lo i viu-lo com a norma concreta. —Així han procedit els sants.


755

Si de veritat desitges que el teu cor reaccioni d'una manera segura, jo t'aconsello que et fiquis en una Ferida del Senyor: així el tractaràs de prop, t'agafaràs a Ell, sentiràs palpitar el seu Cor... i el seguiràs en tot el que et demani.


756

L'oració és indubtablement el «lleva-penes» dels qui estimem Jesús.


757

La Creu simbolitza la vida de l'apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encanten l'ànima i el cos, per més que a vegades costi i se'n conegui el pes.


758

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar la teva esquena entre Ell i els galifardeus, que l'assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i les teves mans, per als claus;...o, almenys, acompanyar la nostra Mare Santa Maria, al Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats..., i sofrir i estimar.


759

M'he proposat sovintejar més el Paràclit, i demanar-li les seves llums, m'has dit.

—Bé: però recorda, fill, que l'Esperit Sant és fruit de la Creu.


760

L'amor gustós, que fa feliç l'ànima, està basat en el dolor: no hi pot haver amor sense renúncia.


761

Crist clavat a la Creu, i tu?...: encara ficat només en els teus gustos!; em corregeixo: clavat pels teus gustos!


762

No siguem —no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d'haver dolor i Creu.


763

En aquesta vida nostra cal comptar amb la Creu. El qui no compta amb la Creu no és cristià..., i no podrà evitar la topada amb «la seva creu», en la qual es desesperarà.


764

Ara que la Creu és seriosa, de pes, Jesús fa les coses de manera que ens omple de pau; es fa Cireneu nostre, perquè la càrrega resulti lleugera.

Digues-li, llavors, ple de confiança: Senyor, quina Creu és aquesta? Una Creu sense creu. D'ara endavant, amb la teva ajuda, coneixent la fórmula d'abandonar-me en Tu, seran així sempre totes les meves creus.


765

Reafirma en la teva ànima l'antic propòsit d'aquell amic: Senyor, vull el sofriment, no l'espectacle.


766

Tenir la Creu, és tenir l'alegria: és tenir-te a Tu, Senyor!


767

Allò que veritablement fa desgraciada una persona —i fins i tot una societat sencera— és aquella recerca, ansiosa i egoista, de benestar: aquell intent d'eliminar tot allò que contraria.


768

El camí de l'Amor es diu Sacrifici.


769

La Creu, la Santa Creu!, pesa.

—D'una banda, els meus pecats. D'una altra, la trista realitat dels sofriments de la nostra Mare l'Església; l'apatia de tants catòlics que tenen un «voler sense voler»; la separació —per diversos motius— d'éssers estimats; les malalties i tribulacions, alienes i pròpies...

La Creu, la Santa Creu!, pesa: Fiat, adimpleatur...! —¡Faci's, compleixi's, sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu sobre totes les coses! Amén. Amén.


770

Quan es camina per on camina Crist; quan ja no hi ha resignació, sinó que l'ànima es conforma amb la Creu —es fa a la forma de la Creu—; quan s'estima la Voluntat de Déu; quan es vol la Creu..., llavors, només llavors, la porta Ell.


771

Uneix el dolor —la Creu exterior o interior— amb la Voluntat de Déu, per mitjà d'un fiat! generós, i t'ompliràs de goig i de pau.


772

Senyals inequívocs de la vertadera Creu de Crist: la serenitat, un profund sentiment de pau, un amor disposat a qualsevol sacrifici, una eficàcia gran que dimana del propi Costat de Jesús, i sempre —de manera evident— l'alegria: una alegria que procedeix de saber que, el qui es dóna de veritat, és al costat de la Creu i, per consegüent, al costat de Nostre Senyor.


773

No deixis de veure i d'agrair la predilecció del Rei que, en la teva vida sencera, ressegella la teva carn i el teu esperit amb el segell reial de la Santa Creu.


774

«Duc al damunt —escrivia aquell amic— un petit Santcrist, amb la imatge gastadíssima per l'ús i els petons, heretat pel meu pare a la mort de la seva mare, qui habitualment l'usava.

Com que és molt pobret i està molt gastat, no gosaré regalar-lo a ningú, i d'aquesta manera —en veure'l— augmentarà el meu amor a la Creu».


775

Així resava un sacerdot, en moments d'aflicció: «Vingui, Jesús, la Creu que Tu vulguis: des d'ara, la rebo amb alegria, i la beneeixo amb la rica benedicció del meu sacerdoci».


776

Quan rebis algun cop fort, alguna Creu, no has d'amoïnar-te. Al contrari, amb el rostre alegre, has de donar gràcies al Senyor.


777

Ahir vaig veure un quadre de Jesús difunt, que em va encantar. Un àngel, amb unció indicible, li besa la mà esquerra; un altre, als peus del Salvador, té un clau arrencat de la Creu; i, en primer terme, d'esquena, mirant el Crist, un angelot xic plora.

Vaig demanar al Senyor que em regalessin el quadre: és bonic, respira pietat. —Em va entristir saber que una persona, a qui es va mostrar el llenç perquè el comprés, el rebutjà dient: «un cadàver!» Per a mi, seràs sempre la Vida.


778

Senyor —no em fa res repetir-ho mils de vegades—: vull acompanyar-te, patint amb Tu, en les humiliacions i crueltats de la Passió i de la Creu.


779

Trobar la Creu és trobar Crist.


780

Jesús, que la teva Sang de Déu penetri en les meves venes, per fer-me viure, en cada instant, la generositat de la Creu.


781

Davant Jesús mort a la Creu, fes oració, per tal que la Vida i la Mort de Crist siguin el model i l'estímul de la teva vida i de la teva resposta a la Voluntat divina.


782

Recorda-ho a l'hora del dolor o de l'expiació: la Creu és el signe de Crist Redemptor. Deixà de ser el símbol del mal per a ser el senyal de la victòria.


783

Posa-hi, entre els ingredients del menjar, «el boníssim» de la mortificació.


784

No és esperit de penitència fer uns dies grans mortificacions, i abandonar-les uns altres.

—Esperit de penitència vol dir saber-se vèncer cada dia, oferint coses —grans i petites— per amor i sense espectacle.


785

Si unim les nostres petiteses —les insignificants i les grans contradiccions— als grans sofriments del Senyor, Víctima —l'única Víctima és Ell!—, augmentarà el seu valor, esdevindran un tresor i, llavors, agafarem de gust, airosament, la Creu de Crist.

—I no hi haurà així cap pena que no es venci amb rapidesa; i no hi haurà res ni ningú que ens prengui la pau i l'alegria.


786

Per a ser apòstol, has de portar en tu —com ensenya Sant Pau— Crist crucificat.


787

És veritat!: la Santa Creu porta a les nostres vides la confirmació inequívoca que som de Crist.


788

La Creu no és la pena, ni el disgust, ni l'amargura... És la fusta santa on triomfa Jesucrist..., i on triomfem nosaltres, quan rebem amb alegria i generosament allò que Ell ens envia.


789

Després del Sant Sacrifici, has vist com de la teva Fe i del teu Amor —de la teva penitència, de la teva oració i de la teva activitat— en depenen en bona part la perseverança dels teus i, de vegades, fins i tot la seva vida terrenal.

—¡Beneïda Creu, que portem el meu Senyor Jesús —Ell—, i tu, i jo!


790

¡Oh Jesús, vull ser una foguera de bogeria d'Amor! Vull que n'hi hagués prou amb la meva sola presència per encendre el món, en un radi de molts quilòmetres, amb incendi inextingible. Vull saber que sóc teu. En acabat, que vingui la Creu...

—Magnífic camí!: patir, amar i creure.


791

Quan estiguis malalt, ofereix amb amor els teus patiments, i esdevindran encens que s'eleva en honor de Déu i que et santifica.


792

Has de ser, com a fill de Déu i amb la seva gràcia, baró o dona forta, de desigs i de realitats.

—No som plantes d'hivernacle. Vivim enmig del món, i hem d'estar a tots els vents, a la calor i al fred, a la pluja i als ciclons..., però fidels a Déu i a la seva Església.


793

¡Si que dolen els menyspreus, encara que la voluntat vulgui estimar-los!

—No t'estranyis: ofereix-los a Déu.


794

Molt t'ha ferit aquell menyspreu!...

—Vol dir que oblides massa fàcilment qui ets.


795

Davant les acusacions que considerem injustes, examinem la nostra conducta, davant de Déu, cum gaudio et pace —amb alegre serenitat, i rectifiquem, encara que es tracti de coses innocents, si la caritat ens ho aconsella.

—Lluitem per ser sants, cada dia més: i després, «que diguin», sempre que a aquelles dites s'hi pugui aplicar la benaurança beati estis cum... dixerint omne malum adversus vos mentientes propter me —benaurats sereu quan us calumniïn per causa meva.


796

Algú ha afirmat —no recordo qui, ni on— que la ventada de la insídia s'acarnissa amb els qui sobresurten, com l'huracà assota els pins més alts.


797

Intrigues, interpretacions miserables —tallades a mida del cor roí que interpreta—, murmuris covards... —És una escena malauradament repetida en els distints ambients: ni treballen, ni deixen treballar.

Medita a poc a poc aquells versos del salm: «Déu meu, he esdevingut estrany per als meus germans, i foraster per als fills de la meva mare. Perquè el zel de la teva casa em devorà, i els oprobis dels qui t’ultratgen caigueren damunt meu»..., i continua treballant.


798

No es pot fer el bé, encara que totes les ànimes siguin bones, sense la Creu santa de les parleries.


799

In silentio et in spe erit fortitudo vestra —en el silenci i en l'esperança residirà la vostra fortalesa..., assegura el Senyor als seus. Callar i confiar: dues armes fonamentals en el moment de l'adversitat, quan et siguin negats els remeis humans.

El sofriment suportat sense queixa —mira Jesús en la seva Santa Passió i Mort— dóna també la mesura de l'amor.


800

Així pregava una ànima delerosa de ser enterament de Déu i, per Ell, de totes les ànimes: «Senyor, jo et demano que actuïs en aquest pecador, i que rectifiquis i purifiquis i passis pel gresol les meves intencions».


801

Em va ferir la condescendència —la transigència i la intransigència— d'aquell baró doctíssim i sant, que deia: a tot m'avinc, excepte a ofendre Déu.


802

Considera el bé que han fet a la teva ànima els qui, durant la teva vida, t'han empipat o han tractat d'empipar-te.

—N'hi ha que els anomenen enemics, a aquesta gent. Tu, tractant d'imitar els sants, encara que sigui només en això, i donat que ets ben poca cosa per tenir o haver tingut enemics, anomena'ls «benefactors». I resultarà que, a força d'encomanar-los a Déu, els tindràs simpatia.


803

Fill, escolta'm bé: tu, feliç quan et maltractin i et deshonrin; quan molta gent s'avaloti, i es posi de moda escopir damunt teu, perquè ets omnium peripsema —com escombraries per a tothom...

—Costa, costa molt. És dur, fins que —a la fi— un home s'apropa al Sagrari, es veu considerat com tota la brutícia del món, com un pobre cuc, i diu de veritat: «Senyor, si Tu no necessites la meva honra, jo, per què la vull?»

Fins aquell moment, no sap el fill de Déu què és ser feliç: fins que no arriba a aquest despullament, a aquesta entrega, que és entrega d'amor, però fonamentada en la mortificació, en el dolor.


804

Contradicció dels bons? —Coses del dimoni.


805

Quan perds la calma i et poses nerviós, és com si llevessis raó a la teva raó. En aquells moments, es torna a sentir la veu del Mestre a Pere, que s'enfonsa en les aigües de la seva manca de pau i dels seus nervis: «per què has dubtat?»


806

L'ordre donarà harmonia a la teva vida, i et portarà la perseverança. L'ordre proporcionarà pau al teu cor, i gravetat al teu capteniment.


807

Copio aquest text, perquè pot donar pau a la teva ànima: «Em trobo en una situació econòmica amoïnadora com mai. No perdo la pau. Tinc absoluta seguretat que Déu, el meu Pare, resoldrà tot aquest assumpte d'una vegada.

Vull, Senyor, abandonar la cura de tot el que és meu en les teves mans generoses. La Nostra Mare —la teva Mare!— a hores d'ara, com a Canà, t’ha fet a cau d'orella: no en tenen!... Jo crec en Tu, espero en Tu, T’estimo, Jesús: per a mi, no res; per a ells».


808

Estimo la teva Voluntat. Estimo la santa pobresa, gran senyora meva.

—I abomino, per sempre, tot allò que comporti, ni que sigui de lluny, falta d'adhesió a la teva justíssima, amabilíssima i paternal Voluntat.


809

L'esperit de pobresa, de despreniment dels béns terrenals, redunda en l'eficàcia de l'apostolat.


810

Natzaret: camí de fe, de despreniment, on el Creador se subjecta a les criatures com al seu Pare Celestial.


811

Jesús parla sempre amb amor... també quan ens corregeix o permet la tribulació.


812

Identifica't amb la Voluntat de Déu... i així la contradicció no és contradicció.


813

Déu ens estima infinitament més del que tu mateix t'estimes... ¡Deixa'l, doncs, que t'exigeixi!


814

Accepta sense por la Voluntat de Déu; formula sense vacil·lacions el propòsit d'edificar, tota la teva vida, amb allò que ens ensenya i ens exigeix la nostra fe.

—D'aquesta manera, tingues per cert que, també amb penes i fins i tot amb calúmnies, seràs feliç, amb una felicitat que t'impulsarà a estimar els altres, i a fer-los participar de la teva alegria sobrenatural.


815

Si vénen contradiccions, estigues segur que són una prova de l'amor de Pare, que el Senyor et té.


816

En aquesta forja de dolor que acompanya la vida de totes les persones que estimen, el Senyor ens ensenya que qui trepitja sense por —encara que costi— on trepitja el Mestre, troba l'alegria.


817

Enforteix el teu esperit amb la penitència, de tal manera que, quan arribi la contradicció, mai no et descoratgis.


818

¡Quan et proposaràs d'una vegada identificar-te amb aquell Crist que és Vida!


819

Per a perseverar en el seguiment dels passos de Jesús, cal una llibertat contínua, un voler continu, un exercici continu de la pròpia llibertat.


820

Et meravella descobrir que, en cada una de les possibilitats de millorar, existeixen moltes metes distintes...

—Són altres camins, dintre del «camí», que eviten la possible rutina i t'apropen més al Senyor.

—Aspira amb generositat a allò que sigui més elevat.


821

Treballa amb humilitat, és a dir, compta primer amb les benediccions de Déu, que no et mancaran; després, amb els teus bons desigs; amb els teus plans de treball; i amb les teves dificultats!, sense oblidar que, entre aquestes dificultats, hi has de posar sempre la teva falta de santedat.

—Seràs bon instrument, si cada dia lluites per ser millor.


822

Em vas confiar que, en la teva oració, obries el cor al Senyor amb les següents paraules: «considero les meves misèries, que semblen augmentar, malgrat les teves gràcies, sens dubte per la meva falta de correspondència. Conec la manca que hi ha en mi de tota preparació, per a l'empresa que demaneu. I, quan llegeixo als diaris que tants i tants homes de prestigi, de talent i de diners parlen i escriuen i organitzen per defensar el vostre regnat..., em miro a mi mateix i em trobo tan ningú, tan ignorant i tan pobre, en una paraula, tan petit..., que m'ompliria de confusió i de vergonya si no sabés que Tu m'estimes així. Oh, Jesús! D'altra banda, saps bé com he posat, de molt bona gana, als teus peus, la meva ambició... Fe i Amor: Amar, Creure, Patir. En això sí que vull ser ric i savi, però no pas més savi ni més ric que el que Tu, en la teva Misericòrdia sense límits, hagis disposat: perquè tot el meu prestigi i honor haig de posar-lo a complir fidelment la teva justíssima i amabilíssima Voluntat».

—No et quedis només en aquests bons desigs, et vaig aconsellar.


823

L'amor a Déu ens invita a portar a pols la Creu..., a sentir damunt de les nostres espatlles el pes de la humanitat entera, i a complir, en les circumstàncies pròpies de l’estat i del treball de cada u, els designis —clars i amorosos al mateix temps— de la Voluntat del Pare.


824

El més gran boig que hi ha hagut i hi haurà és Ell. ¿És possible bogeria més gran que entregar-se com Ell s'entrega, i als qui s'entrega?

Perquè bogeria hauria estat quedar-se com un Nen indefens; però, aleshores, fins i tot molts malvats s'entendririen, sense gosar maltractar-lo. Li semblà poc: va voler anorrear-se més i donar-se més. I es va fer menjar, es va fer Pa.

—Diví Boig! Com us tracten els homes?... Jo mateix?


825

Jesús, la teva bogeria d'Amor em roba el cor. Et fas inerme i petit, per engrandir els qui us mengen.


826

Has d'aconseguir que la teva vida sigui essencialment, totalment!, eucarística.


827

M'agrada anomenar, presó d'amor!, el Sagrari.

—Des de fa vint segles, Ell és allí... voluntàriament tancat!, per mi, i per tothom.


828

¿Has pensat alguna vegada com et prepararies per rebre el Senyor, si es pogués combregar un sol cop a la vida?

—Agraïm a Déu la facilitat que tenim per acostar-nos a Ell, però... hem d'agrair-li-ho preparant-nos molt bé, per rebre'l.


829

Digues-li al Senyor que, d'ara endavant, cada vegada que celebris o assisteixis a la Santa Missa, i administris o rebis el Sagrament Eucarístic, ho faràs amb una fe gran, amb un amor que cremi, com si fos l'última vegada de la teva vida.

—I dol-te, per les teves negligències passades.


830

M'explico el teu afany de rebre diàriament la Sagrada Eucaristia, perquè el qui se sent fill de Déu té imperiosa necessitat de Crist.


831

Mentre assisteixes a la Santa Missa, pensa —és així!— que participes en un Sacrifici diví: damunt l'altar, Crist es torna a oferir per tu.


832

Quan el rebis, digues-li: Senyor, espero en Tu; t’adoro, t’estimo, augmenta’m la fe. Sigues el suport de la meva debilitat, Tu, que t’has quedat en l'Eucaristia, inerme, per a remeiar la flaquesa de les criatures.


833

Hem de fer nostres, per assimilació, aquelles paraules de Jesús: desiderio desideravi hoc Pascha manducare vobiscum —ardorosament he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vosaltres. De cap manera no podrem manifestar millor el nostre màxim interès i amor pel Sant Sacrifici, que observant acuradament fins la més petita de les cerimònies prescrites per la saviesa de l'Església.

I, a més de l'Amor, ha d'urgir-nos la «necessitat» d'assemblar-nos a Jesucrist, no solament en l'interior, sinó també en l'exterior, movent-nos —en els amplis espais de l'altar cristià— amb aquell ritme i harmonia de la santedat obedient, que s'identifica amb la voluntat de l'Esposa de Crist, és a dir, amb la Voluntat del mateix Crist.


834

Hem de rebre el Senyor, a l'Eucaristia, com es fa amb els grans de la terra, millor!: amb adorns, llums, vestits nous...

—I si em demanes quina netedat, quins adorns i quines llums has de tenir, et respondré: netedat en els teus sentits, un per un; adorn en les teves potències, una per una; llum en tota la teva ànima.


835

Sigues ànima d'Eucaristia!

—Si el centre dels teus pensaments i esperances es troba en el Sagrari, fill, ¡que abundants els fruits de santedat i d'apostolat!


836

Els objectes utilitzats en el culte diví hauran de ser artístics, tenint en compte que no és el culte per a l'art, sinó l'art per al culte.


837

Acudeix amb perseverança davant el Sagrari, físicament o amb el cor, per sentir-te segur, per sentir-te seré: però també per sentir-te estimat..., i per estimar!


838

Copio unes paraules d'un capellà, adreçades als qui el seguien en la seva empresa apostòlica: «quan contempleu la Sagrada Hòstia exposada en la custòdia damunt l'altar, mireu quin amor, quina tendresa la de Crist. Jo m'ho explico, per l'amor que us tinc; si pogués estar lluny treballant, i alhora al costat de cada un de vosaltres, amb quin gust ho faria!

Crist, en canvi, sí que pot! I Ell, que ens estima amb un amor infinitament superior al que puguin albergar tots els cors de la terra, s'ha quedat perquè puguem unir-nos sempre a la seva Humanitat Santíssima, i per ajudar-nos, per consolar-nos, per enfortir-nos, per tal que siguem fidels».


839

No pensis pas que és fàcil fer de la vida un servei. Cal traduir en realitats tan bon desig, perqué «el regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en virtut», ensenya l'Apòstol; i perquè la pràctica d'una constant ajuda als altres no és possible sense sacrifici.


840

¡Que sentis sempre i en tot amb l'Església! —Adquireix, per això, la formació espiritual i doctrinal necessària, que et faci persona de recte criteri en les teves opcions temporals, prompte i humil per rectificar, quan t'adonis que t'equivoques.

—La noble rectificació dels errors personals és una manera, molt humana i molt sobrenatural, d'exercitar la personal llibertat.


841

Urgeix difondre la llum de la doctrina de Crist.

Atresora formació, omple't de claredat d'idees, de plenitud del missatge cristià, per tal de poder transmetre'l després als altres.

—No esperis unes il·luminacions de Déu, que no ha de donar-te-les, quan disposes de mitjans humans concrets: l'estudi, el treball.


842

L'error no solament enfosqueix la intel·ligència, sinó que divideix les voluntats.

—En canvi, veritas liberabit vos —la veritat us alliberarà dels bàndols que agosten la caritat.


843

Sovinteges el tracte d'aquell company que amb prou feines et diu bon dia..., i et costa.

—Persevera i no el jutgis; deu tenir «els seus motius», de la mateixa manera que tu alimentes els teus per encomanar-lo més cada jornada.


844

Si tu ets al món de quatre grapes, ¿com és que t'estranyes que els altres no siguin àngels?


845

Vigila amb amor per viure la santa puresa..., perquè abans s'apaga una espurna que un incendi.

Però tota la diligència humana, amb la mortificació i el cilici i el dejuni —armes necessàries!—, que poc que valen sense Tu, Déu meu!


846

Recorda amb constància que tu col·labores en la formació espiritual i humana dels qui et volten, i de totes les ànimes —fins aquí arriba la beneïda Comunió dels Sants—, en qualsevol moment: quan treballes i quan reposes; quan se't veu alegre o amoïnat; quan en la teva tasca o enmig del carrer fas la teva oració de fill de Déu, i transcendeix a l'exterior la pau de la teva ànima; quan es coneix que has patit —que has plorat—, i somrius.


847

Una cosa és la santa coacció i una altra la violència cega o la venjança.


848

Ja ho va dir el Mestre: ¡tant de bo els fills de la llum posem, a fer el bé, almenys el mateix afany i l'obstinació amb què es dediquen, a les seves accions, els fills de les tenebres!

—No et queixis: ¡treballa, en canvi, per ofegar el mal amb abundància de bé!


849

Es una caritat falsa la que perjudica l’eficàcia sobrenatural de l'apostolat.


850

Déu necessita dones i homes segurs, ferms, que puguin ser un suport.


851

No vivim per a la terra, ni per a la nostra honra, sinó per a l'honra de Déu,

per a la Glòria de Déu, per al servei de Déu: això és el que ens ha de moure!


852

D'ençà que Jesucrist Senyor Nostre va fundar l'Església, aquesta Mare nostra ha sofert contínua persecució. Potser en altres temps les persecucions es feien obertament, i ara s'organitzen molts cops de manera encoberta; però, tant avui com ahir, no es deixa de combatre l'Església.

—¡Quina obligació tenim de viure, cada dia, com a catòlics responsables!


853

Fes servir, per a la teva vida, aquesta recepta: «no em recordo que existeixo. No penso en les meves coses, perquè no tinc temps».

—Treball i servei!


854

Sobre aquestes directrius discorre la bondat inigualable de la nostra Mare Santa Maria: un amor dut fins al límit, complint acuradament la Voluntat divina, i un oblit complet de si mateixa, contenta d'estar allí, on Déu la vol.

—Per això, ni el més petit dels seus gestos no és trivial. —Aprèn-ne.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent