Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Forja > Selecció > Cap 11
855

Compromès! ¡Com m'agrada aquesta paraula! —Els fills de Déu ens obliguem —lliurement— a viure dedicats al Senyor, amb l'afany que Ell domini, de manera sobirana i completa, en les nostres vides.


856

La santedat —quan és vertadera— es desborda del vas, per omplir uns altres cors, unes altres ànimes, d'aquella sobreabundància.

Els fills de Déu ens santifiquem, santificant. —Es difon al teu entorn la vida cristiana? Pensa-hi cada dia.


857

El Regne de Jesucrist. ¡Això és cosa nostra! Per tant, fill, amb generositat!, no vulguis saber cap de les moltes raons que té per regnar en tu.

Si el mires, et bastarà contemplar com t'estima..., tindràs fam de correspondre, cridant-li fort que «l'estimes actualment», i comprendràs que, si tu no el deixes, Ell no et deixarà.


858

El primer pas per apropar-ne d'altres als camins de Crist és que et vegin content, feliç, segur en el teu caminar cap a Déu.


859

Un baró catòlic —una dona catòlica— no pot oblidar aquesta idea mare: imitar Jesucrist, en tots els ambients, sense rebutjar ningú.


860

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha cap altre camí. Aquesta és l'obra de l'Esperit Sant en cada ànima —en la teva—, i has de ser dòcil, per no posar obstacles al teu Déu.


861

Senyal evident que cerques la santedat és —deixa'm anomenar-lo així!— el «sa prejudici psicològic» de pensar habitualment en els altres, oblidant-te de tu mateix, per acostar-los a Déu.


862

Ha de restar clarament gravat en la teva ànima que Déu no et necessita. —La seva crida és una misericòrdia amorosíssima del seu Cor.


863

Tracta amb estima, amb afecte —amb caritat cristiana!—, el qui s'equivoca, però sense admetre componiments en allò que vagi contra la nostra santa Fe.


864

Recorre a la Dolça Senyora Maria, Mare de Déu i Mare Nostra, encomanant-li la netedat d'ànima i de cos de totes les persones.

Digues-li que vols invocar-la —i que la invoquin sempre—, i sempre vèncer, en les hores dolentes —o bones, i molt bones— de la lluita contra els enemics de la nostra condició de fills de Déu.


865

Ell vingué a la terra, perquè omnes homines vult salvos fieri —per redimir tothom.

—Mentre treballes costat per costat amb tantes persones, recorda't sempre que ¡no hi ha cap ànima que no interessi a Crist!


866

Senyor!, li asseguraves, m'agrada ser agraït; vull ser-ho sempre amb tothom.

—Doncs, mira: no ets un roc..., ni una surera..., ni un mul. No ets un d'aquests éssers, que compleixen el seu fi aquí baix. I això, perquè Déu volgué fer-te home o dona —fill seu—..., i t'estima in caritate perpetua —amb amor etern.

—T'agrada ser agraït?: ¿i faràs una excepció amb el Senyor? —Procura que la teva acció de gràcies, diària, surti impetuosa del teu cor.


867

Comprensió, caritat real. Quan de veres l'hagis aconseguida, tindràs el cor gran amb tothom, sense discriminacions, i viuràs —també amb els qui t'han maltractat— el consell de Jesús: «veniu a mi tots els qui aneu afeixugats..., que Jo us alleujaré».


868

Tracta amb afecte els qui ignoren les coses de Déu. Però amb més raó has de tractar així els qui les coneixen: sense això, no pots complir allò altre.


869

Si de veritat estimessis Déu amb tot el teu cor, l'amor al proïsme —que de vegades se't fa tan difícil— seria una conseqüència necessària del Gran Amor. —I no et sentiries enemic de ningú, ni faries accepció de persones.


870

¿Tens ànsies, bogeria divina perquè les ànimes coneguin l'Amor de Déu? Doncs, en la teva vida corrent, ofereix mortificacions, resa, compleix el deure, venç-te en tants petits detalls.


871

Parla-li a poc a poc: bon Jesús, si haig de ser apòstol —apòstol d’apòstols— cal que em facis molt humil.

Que em conegui: que em conegui i que et conegui.

—Així mai no perdré de vista el meu no-res.


872

Per Iesum Christum Dominum nostrum —per Jesucrist, Senyor Nostre. D’aquesta manera has de fer les coses: per Jesucrist!

És bo que tinguis un cor humà; però, si et mous només perquè es tracta d'una persona determinada, malament! —Encara que ho facis també per aquell germà, per aquell amic, ¡fes-ho sobretot per Jesucrist!


873

L'Església, les ànimes —de tots els continents, de tots els temps actuals i venidors— esperen molt de tu..., però —¡que se't fiqui ben bé al cap i al cor!— seràs estèril, si no ets sant: em corregeixo, si no lluites per ser sant.


874

Deixa't modelar pels cops —forts o delicats— de la gràcia. Esforça't a no ser obstacle, sinó instrument. I, si vols, la teva Mare Santíssima t'ajudarà, i seràs canal, en lloc de pedra que torci el curs de les aigües divines.


875

Senyor, ajuda'm a ser-te fidel i dòcil, sicut lutum in manu figuli —com el fang en les mans del terrissaire. —I així no viuré jo, sinó que en mi hi viuràs i obraràs Tu, Amor.


876

Jesús farà que tinguis a tots els qui tractes una gran estimació que no entelarà gens la que li tens a Ell. Al contrari: com més estimis Jesús, més gent cabrà en el teu cor.


877

Com més s'apropa la criatura a Déu, més universal se sent: s'engrandeix el seu cor, perquè hi càpiga tothom i tot, en l'únic gran desig de posar l'univers als peus de Jesús.


878

Jesús tenia, quan va morir a la Creu, trenta-tres anys. ¡La joventut no pot servir d'excusa!

A més a més, cada dia que passa, ja vas deixant de ser jove... per bé que amb Ell tindràs la seva joventut eterna.


879

Rebutja el nacionalisme que dificulta la comprensió i la convivència: és una de les barreres més pernicioses de molts moments històrics.

I rebutja'l amb més força —perquè seria més nociu—, si algú pretén portar-lo al Cos de l'Església, que és on més ha de resplendir la unió de tot i de tots en l'amor a Jesucrist.


880

Tu, fill de Déu, ¿què has fet, fins ara, per ajudar les ànimes dels qui et volten?

—No et pots conformar amb aquesta passivitat, amb aquest llanguiment: Ell vol arribar a d’altres amb el teu exemple, amb la teva paraula, amb la teva amistat, amb el teu servei...


881

Sacrifica't, entrega't, i treballa amb les ànimes una a una, com es tracten una a una les joies precioses.

—Més encara, hi has de posar més esforç, perquè ens hi juguem una cosa de valor incomparable: l'objecte d'aquesta atenció espiritual és preparar bons instruments per al servei de Déu, que han costat a Crist, cada un!, tota la seva Sang.


882

Ser cristià —i de manera particular ser sacerdot; recordant també que tots els batejats participem del sacerdoci real— és estar contínuament a la Creu.


883

Si fossis conseqüent, ara que has vist la seva llum, desitjaries ser tan sant, com tan gran pecador has estat: i lluitaries per fer realitat aquestes ànsies.


884

No és supèrbia, sinó fortalesa, fer sentir el pes de l'autoritat, tallant tot el que s'hagi de tallar, quan així ho exigeix el compliment de la Santa Voluntat de Déu.


885

De vegades, cal lligar les mans, amb reverència i amb mesura, sense afronts ni descortesia. No per venjança, sinó per a remei. No en càstig, sinó com a medicina.


886

Em miraves tot seriós..., però a la fi em vas entendre, quan et vaig comentar: «vull reproduir la vida de Crist en els fills de Déu, a força de meditar-la, per actuar com Ell i parlar només d'Ell».


887

Jesús es va quedar a l'Eucaristia per amor..., per tu.

—S'hi va quedar, sabent com el rebrien els homes... i com el reps tu.

—S'hi va quedar, perquè el mengis, perquè el visitis i li expliquis les teves coses i, tot tractant-lo en l'oració a prop del Sagrari i en la recepció del Sagrament, te n'enamoris més cada dia, i facis que d'altres ànimes —moltes!— segueixin igual camí.


888

Em dius que desitges viure la santa pobresa, el despreniment de les coses que uses. —Pregunta't: ¿tinc jo els afectes de Jesucrist, i els seus sentiments, en relació a la pobresa i a les riqueses?

I et vaig aconsellar: a més de descansar en el teu Pare-Déu, amb veritable abandó de fill..., posa particularment els teus ulls en aquella virtut, per estimar-la com Jesús. I així, en comptes de veure-la com una creu, la consideraràs com un signe de predilecció.


889

A vegades, amb la seva actuació, alguns cristians no donen al precepte de la caritat el valor màxim que té. Crist, rodejat pels seus, en aquell meravellós sermó final, deia a manera de testament: Mandatum novum do vobis, ut diligatis invicem —un manament nou us dono, que us estimeu els uns als altres.

I encara va insistir: in hoc cognoscent omnes quia discipuli mei estis —en això coneixerà tothom que sou els meus deixebles, si us teniu amor els uns als altres.

—Tant de bo ens decidim a viure com Ell vol!


890

Si manca la pietat —aquell llaç que ens lliga a Déu amb força i, per Ell, als altres, perquè en els altres hi veiem Crist—, és inevitable la desunió, amb la pèrdua de tot esperit cristià.


891

Agraeix de tot cor al Senyor les potències admirables..., i terribles, de la intel·ligència i de la voluntat amb les quals t'ha volgut crear. Admirables, perquè et fan semblant a Ell; terribles, perquè hi ha homes que les enfronten contra el seu Creador.

A mi, com a síntesi del nostre agraïment de fills de Déu, se m'acut dir-li, ara i sempre, a aquest Pare nostre: serviam! —et serviré!


892

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecundes: la labor és precària i fins i tot fictícia.

—¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d'Ell i de la seva doctrina.


893

Li deien, a aquell bon amic, per humiliar-lo, que la seva ànima era de segona o de tercera classe.

Convençut del seu no-res, sense enfadar-se, raonava així: com que cada home no té més que una ànima —jo la meva, una de sola també—, per a cadascú la seva ànima serà... de primera. ¡No vull baixar bandera! Per tant, tinc una ànima de «primeríssima», i vull, amb l'ajut de Déu, purificar-la i blanquejar-la i encendre-la, perquè l'Amat estigui molt content.

—No ho oblidis, tu tampoc —encara que et vegis tan ple de misèries— no «pots baixar bandera».


894

Per a tu, que et queixes d'estar sol, i del fet que l'ambient és agressiu: pensa que Crist Jesús, Bon Sembrador, a cada un dels seus fills ens estreny en la seva mà ferida —com al blat—; ens inunda amb la seva Sang, ens purifica, ens neteja, ens embriaga!...; i després, generosament, ens llança pel món un a un: que el blat no se sembra a sacs, sinó gra a gra.


895

Hi torno: prego al Senyor que ens concedeixi als seus fills el «do de llengües», el de fer-nos entendre per tothom.

La raó per la qual desitjo aquest «do de llengües» la pots deduir de les pàgines de l'Evangeli, abundants en paràboles, en exemples que materialitzen la doctrina i il·lustren les coses espirituals, sense envilir ni degradar la paraula de Déu.

Per a tothom —doctes i menys doctes—, és més fàcil considerar i entendre el missatge diví a través d'aquestes imatges humanes.


896

En aquests moments —i sempre!—, que el Senyor vol que s'escampi la seva llavor, en una divina dispersió pels distints ambients, vol també que l'extensió no faci perdre la intensitat...

I tu tens la missió, clara i sobrenatural, de fer perquè aquella intensitat no es perdi.


897

Sí, tens raó: ¡quina fondària, la de la teva misèria! Per tu, ¿on series ara, fins on hauries arribat?...

«Només un Amor ple de misericòrdia pot continuar estimant-me», reconeixies.

—Consola't: Ell no et negarà ni el seu Amor ni la seva Misericòrdia, si el busques.


898

Tu has de procurar que hi hagi, enmig del món, moltes ànimes que estimin Déu de tot cor.

—És hora de fer recompte: ¿quantes n'has ajudat tu a descobrir aquest Amor?


899

La presència i el testimoni dels fills de Déu en el món són per arrossegar, no per deixar-se arrossegar; per donar el seu propi ambient —el de Crist—, no per deixar-se dominar per un altre ambient.


900

Tens obligació d'arribar-te als qui et rodegen, d'espolsar-los del seu ensopiment, d'obrir horitzons diferents i amplis a la seva existència aburgesada i egoista, de complicar-los santament la vida, de fer que s'oblidin d'ells mateixos i que comprenguin els problemes dels altres.

Si no, no ets bon germà dels teus germans els homes, que estan necessitats d'aquest gaudium cum pace —d'aquesta alegria i d'aquesta pau, que potser no coneixen o bé han oblidat.


901

Cap fill de l'Església Santa no pot viure tranquil, sense neguitejar-se, davant les masses despersonalitzades: folcat, ramada, porcada, vaig escriure en alguna ocasió. ¡Quantes passions nobles hi ha en la seva aparent indiferència! Quantes possibilitats!

Cal servir tothom, imposar les mans a cada un —singulis manus imponens, com feia Jesús—, per retornar-los a la vida, per il·luminar les seves intel·ligències i enrobustir les seves voluntats, perquè siguin útils!


902

Jo tampoc no pensava que Déu m’agafaria de la manera que ho va fer. Però el Senyor —deixa'm que t'ho repeteixi— no ens demana permís per a «complicar-nos la vida». S'hi fica i... llestos!


903

Senyor, només confiaré en Tu. Ajuda'm, a fi que et sigui fidel, perquè sé que d'aquesta fidelitat a servir-te, deixant en les teves mans totes les meves sol·licituds i interessos, puc esperar-ho tot.


904

Agraïm força i ben sovint aquesta crida meravellosa que hem rebut de Déu: que sigui una gratitud real i profunda, estretament unida a la humilitat.


905

El privilegi de comptar-nos entre els fills de Déu, felicitat summa, és sempre immerescut.


906

Trenca el cor aquell clam —sempre actual!— del Fill de Déu, que es plany perquè les messes són moltes i els obrers són pocs.

—Aquell crit ha sortit de la boca de Crist, perquè tu també el sentis: ¿com li has respost fins ara?, reses, almenys cada dia, per aquesta intenció?


907

Per seguir el Senyor, cal donar-se d'una vegada, sense reserves i fermament: cremar les naus amb decisió, perquè no hi hagi possibilitats de fer marxa enrera.


908

No t'espantis quan Jesús et demani més, fins i tot la felicitat dels de la teva sang. T'has de convèncer que, des d'un punt de vista sobrenatural, Ell té el dret de passar per damunt dels teus, per a la seva Glòria.


909

Afirmes que vols ser apòstol de Crist.

—Em fa molta alegria sentir-te. Demano al Senyor que et concedeixi perseverança. I recorda que, de la nostra boca, del nostre pensament, del nostre cor, no n'han de sortir més que motius divins, fam d'ànimes, temes que d'una manera o d'una altra menen a Déu; o, almenys, que no t'aparten d'Ell.


910

L'Església necessita —i en necessitarà sempre— sacerdots. Demana'ls cada dia a la Trinitat Santíssima, a través de Santa Maria.

—I demana que siguin alegres, operatius, eficaços; que estiguin ben preparats; i que se sacrifiquin de gust pels seus germans, sense sentir-se víctimes.


911

Recorre constantment a la Verge Santíssima, Mare de Déu i Mare de la humanitat: i Ella atraurà, amb suavitat de Mare, l'amor de Déu a les ànimes que tractes, perquè es decideixin —en el seu treball ordinari, en la seva professió— a ser testimonis de Jesucrist.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent