Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Forja > Ressorgir > Cap 7
475

Sents la necessitat de convertir-te: Ell et demana més..., ¡i tu cada dia li dónes menys!


476

Realment, a cadascun de nosaltres, com a Llàtzer, fou un veni foras —surt fora, allò que ens va posar en moviment.

—¡Quina pena fan els qui encara estan morts, i no coneixen el poder de la misericòrdia de Déu!

—Renova la teva alegria santa perquè, enfront de l'home que es desintegra sense Crist, s'alça l'home que ha ressuscitat amb Ell.


477

Els afectes de la terra, fins i tot quan no són concupiscència bruta i seca, embolquen ordinàriament algun egoisme.

Per això, sense menysprear aquests afectes —que poden ser molt sants—, rectifica sempre la intenció.


478

No busquis que et planyin: molt sovint és senyal d'orgull o de vanitat.


479

Quan enraonis de les virtuts teologals, de la fe, de l'esperança, de l'amor, pensa que, abans que per teoritzar-hi, són virtuts per viure.


480

¿Hi ha alguna cosa en la teva vida que no respon a la teva condició de cristià i que et dugui a no voler purificar-te?

—Examina't i canvia.


481

Mira la teva conducta amb deteniment. Veuràs que estàs ple d'errors, que et fan mal a tu i potser també als qui t'envolten.

—Recorda, fill, que no són més poc importants els microbis que les feres. I tu cultives aquests errors, aquestes equivocacions —com es cultiven els microbis al laboratori—, amb la teva falta d'humilitat, amb la teva falta d'oració, amb la teva falta de compliment del deure, amb la teva falta de coneixement propi... I, després aquells focus infecten l'ambient.

—Necessites un bon examen de consciència diari, que et porti a propòsits concrets de millora, perquè sentis veritable dolor de les teves faltes, de les teves omissions i pecats.


482

Déu Omnipotent, Totpoderós, Sapientíssim, havia d'escollir la seva Mare. ¿Tu, què hauries fet, si t'hagués calgut escollir-la? Penso que tu i jo hauríem escollit la que tenim, emplenant-la de totes les gràcies. Això va fer Déu. Per tant, després de la Santíssima Trinitat, hi ha Maria.

Els teòlegs estableixen un raonament lògic d'aquest cúmul de gràcies, d'aquest fet de no poder estar subjecta a satanàs: convenia, Déu podia fer-ho, doncs ho va fer. És la gran prova. La prova més clara del fet que Déu envoltà la seva Mare de tots els privilegis, des del primer instant. I així és: formosa, i pura, i neta d'ànima i de cos!


483

¿Esperes la victòria, el final de la lluita..., i no arriba?

—Dóna gràcies al Senyor, com si ja haguessis aconseguit aquella meta, i ofereix-li les teves impaciències: vir fidelis loquetur victoriam —la persona fidel cantarà l'alegria de la victòria.


484

Hi ha moments en què —privat d’aquella unió amb el Senyor, que et donava contínua oració, fins i tot dormint— sembla que forceges amb la Voluntat de Déu.

—És feblesa, prou que ho saps: estima la Creu; la falta de tantes coses que tothom considera necessàries; els obstacles per emprendre o... seguir el camí; la teva pròpia petitesa i la teva misèria espiritual.

—Ofereix —amb un voler eficaç— les teves coses i les dels teus: humanament vistes, no són poca cosa; amb llums sobrenaturals, són no res.


485

A vegades, algú m'ha dit: Pare, si jo em trobo cansat i fred; si, quan reso o compleixo una altra norma de pietat, em sembla que estic fent comèdia...

A aquest amic, i a tu —si et trobes en la mateixa situació—, us contesto: una comèdia? —Gran cosa, fill meu! Fes la comèdia! El Senyor és el teu espectador!: el Pare, el Fill, l'Esperit Sant; la Trinitat Beatíssima ens estarà contemplant, en aquells moments en què «fem comèdia».

—Actuar així davant de Déu, per amor, per agradar-li, quan es viu a contrapèl, que bonic! Ser joglar de Déu! ¡Que estupenda que és aquesta recitació portada a terme per Amor, amb sacrifici, sense cap satisfacció personal, per donar gust al nostre Senyor!

—Això sí que és viure d'Amor.


486

Un cor que estima desordenadament les coses de la terra, està com subjecte per una cadena, o per un «fil subtil», que el priva de volar a Déu.


487

«Vetlleu i pregueu, perquè no caigueu en la temptació...»: ¡és impressionant l'experiència de com es pot abandonar un quefer diví, per un engany passatger!


488

L'apòstol tebi, aquest és el gran enemic de les ànimes.


489

Prova evident de tebiesa és la manca de «tossuderia» sobrenatural, de fortalesa per perseverar en el treball, per no parar fins a posar la «última pedra».


490

Hi ha cors durs, però nobles, que —en atansar-se a la calor del Cor de Jesucrist— es fonen com el bronze en llàgrimes d'amor, de desgreuge. S'encenen!

En canvi, els tebis tenen el cor de fang, de carn miserable... i s'esquerden. Són pols. Fan pena.

Digues amb mi: ¡Jesús nostre, lluny de nosaltres la tebiesa! Tebis, no!


491

Tota la bondat, tota la formosor, tota la majestat, tota la bellesa, tota la gràcia adornen la nostra Mare. —¿No t'enamora tenir una Mare així?


492

Som enamorats de l'Amor. Per això, el Senyor no ens vol secs, tibats, com una cosa sense vida: ens vol impregnats del seu afecte!


493

Mira si entens aquesta aparent contradicció. —Quan va fer els trenta anys, escriví aquell home en el seu diari: «ja no sóc jove». —I, superats els quaranta, va tornar a anotar: «restaré jove fins que arribi a octogenari: si em moro abans, em creuré malaguanyat».

—Anava sempre, malgrat els anys, amb la joventut madura de l'Amor.


494

Que bé entenc la pregunta que es formulava aquella ànima enamorada de Déu: ¿hi ha hagut alguna ganyota de disgust, hi ha hagut alguna cosa en mi que et pugui a Tu, Senyor, Amor meu, doldre?

—Demana al teu Pare Déu que ens concedeixi aquesta exigència constant d'amor.


495

¿Has vist amb quin afecte, amb quina confiança tractaven Crist els seus amics? Amb tota naturalitat, li tiren en cara les germanes de Llàtzer la seva absència: t'hem avisat! Si Tu haguessis estat aquí!...

—Confia-li a poc a poc: ensenya'm a tractar-te amb aquell amor d'amistat de Marta, de Maria i de Llàtzer; com et tractaven també els primers Dotze, tot i que al principi et seguien potser per motius no gaire sobrenaturals.


496

¡Com agrada de contemplar Joan, que reclina el cap sobre el pit de Crist! —És com rendir amorosament la intel·ligència, encara que costi, per encendre-la en el foc del Cor de Jesús.


497

Déu m'estima... I l'Apòstol Joan escriu: «estimem, doncs, Déu, ja que Déu ens estimà primer». —Per si fos poc, Jesús s'adreça a cadascun de nosaltres, malgrat les nostres innegables misèries, per preguntar-nos com a Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?»...

—És l'hora de respondre: «Senyor, Tu ho saps tot, Tu saps que t'estimo!», afegint amb humilitat: ajuda'm a estimar-te més, augmenta'm l'amor!


498

«Obres són amors i no bones raons.» Obres, obres! —Propòsit: continuaré dient-te moltes vegades que t'estimo —quantes t'ho he repetit avui!—; però, amb la teva gràcia, serà sobretot la meva conducta, seran les petiteses de cada dia —amb eloqüència muda— les que clamin davant teu, mostrant-te el meu Amor.


499

No sabem els homes tenir amb Jesús les suaus delicadeses que uns pobres toscos, però cristians, tenen cada dia amb una infeliç criatureta —la seva dona, el seu fill, el seu amic—, pobra també com ells.

—Aquesta realitat ens hauria de servir com a revulsiu.


500

És tan atraient i tan suggestiu l'Amor de Déu, que el seu creixement en la vida d'un cristià no té límits.


501

No pots comportar-te com un nen entremaliat o com un boig.

—Has de ser persona ferma, fill de Déu; serè en el teu treball professional i en la teva vida de relació, amb una presència del Senyor que et faci estar amb perfecció, fins en els més petits detalls.


502

Si es fa justícia a seques, és possible que la gent es quedi ferida.

—Per tant, mou-te sempre per amor a Déu, que en aquesta justícia hi afegirà el bàlsam de l'amor al proïsme; i que purifica i neteja l'amor terrenal.

Quan hi ha Déu pel mig, tot se sobrenaturalitza.


503

Estima apassionadament el Senyor. Estima'l amb bogeria!, perquè si hi ha amor —aleshores!— goso afirmar que ni tan sols calen els propòsits. Els meus pares —pensa en els teus— no necessitaven fer propòsit d'estimar-me, ¡i quin devessall de detalls quotidians d'afecte tenien amb mi!

Amb aquest cor humà, podem i hem d'estimar Déu.


504

L'amor és sacrifici; i el sacrifici, per Amor, gaudiment.


505

Contesta't: ¿quantes vegades al dia et demana la teva voluntat que posis el cor en Déu, per lliurar-li els teus afectes i les teves obres?

Bona mesura per comprovar la intensitat i la qualitat del teu amor.


506

T'has de convèncer, fill, que Déu té dret a dir-nos: penses en Mi?, tens presència meva?, em busques com a suport teu?, ¿em busques com a Llum de la teva vida, com a cuirassa..., com a tot?

—Per tant, reafirma't en aquest propòsit: en les hores que la gent de la terra qualifica de bones, clamaré: Senyor! En les hores que anomena dolentes, repetiré: Senyor!


507

No em perdis mai el sentit de les coses sobrenaturals. Encara que vegis amb tota la cruesa les teves pròpies misèries, les teves males inclinacions —el fang del qual estàs fet—, Déu compta amb tu.


508

Viu, com els altres que t'envolten, amb naturalitat, però sobrenaturalitzant cada moment de la jornada.


509

Es requereix un cor net, zel per les coses de Déu i amor a les ànimes, sense prejudicis, per poder jutjar amb rectitud d'intenció.

—Pensa-ho!


510

Vaig sentir uns coneguts que parlaven dels seus aparells de ràdio. Gairebé sense adonar-me'n, vaig dur l'assumpte al terreny espiritual: tenim molta presa de terra, massa, i hem oblidat l'antena de la vida interior...

—Aquesta és la causa que siguin tan poques les ànimes que mantenen tracte amb Déu: tant de bo mai no ens falti l'antena de les coses sobrenaturals.


511

¿Minúcies i nimietats a les quals res no dec, de les quals res no espero, ocupen la meva atenció més que el meu Déu? ¿Amb qui estic, quan no estic amb Déu?


512

Digues-li: Senyor, no vull res més que el que Tu vulguis. Fins allò que et vinc demanant aquests dies, si m'aparta un mil·límetre de la teva Voluntat, no m'ho donis.


513

El secret de l'eficàcia rau en el fet que siguis piadós, sincerament piadós: així tota la teva jornada transcorrerà amb Ell.


514

Propòsit: «freqüentar», si pot ser sense interrupció, l'amistat i el tracte amorós i dòcil amb l'Esperit Sant. —Veni, Sancte Spiritus...! —¡Vine, Esperit Sant, a estar-te en la meva ànima!


515

Repeteix de tot cor i sempre amb més amor, més encara quan siguis prop del Sagrari o tinguis el Senyor dintre del teu pit: non est qui se abscondat a calore eius —que no et defugi, que el foc del teu Esperit m'ompli.


516

Ure igne Sancti Spiritus! —¡crema'm amb el foc del teu Esperit!, clames. I afegeixes: ¡cal que com més aviat millor la meva pobra ànima comenci novament el vol..., i que no deixi de volar fins que no descansi en Ell!

—Trobo molt bé els teus desigs. T'encomanaré força al Paràclit; contínuament l'invocaré, per tal que s'assenti en el centre del teu ésser i presideixi i doni to sobrenatural a totes les teves accions, paraules, pensaments i afanys.


517

En celebrar la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, vas suplicar al Senyor, amb totes les forces de la teva ànima, que et concedís la seva gràcia per «exaltar» la Creu Santa en les teves potències i en els teus sentits... Una vida nova! Un doble segell: per donar fermesa a l'autenticitat de la teva ambaixada..., tot el teu ésser en la Creu!

—Vejam, vejam.


518

La mortificació ha de ser contínua, com el bategar del cor: així tindrem senyoriu sobre nosaltres mateixos, i viurem amb els altres la caritat de Jesucrist.


519

Estimar la Creu és saber desviure's gustosament per amor de Crist, encara que costi i perquè costa...: que no et falti l'experiència que és compatible.


520

L'alegria cristiana no és fisiològica: el seu fonament és sobrenatural, i està per damunt de la malaltia i de la contradicció.

—Alegria no és gatzara de cascavells o de ball popular.

La veritable alegria és una cosa més íntima: una cosa que ens fa estar serens, plens a vessar de goig, tot i que de vegades el rostre continuï sever.


521

T'escrivia: encara que comprenc que és una manera normal de parlar, em desagrada sentir que anomenen creus a les contradiccions nascudes de la supèrbia de la persona. Aquestes càrregues no són la Creu, la vertadera Creu, perquè no són la Creu de Crist.

Lluita, doncs, contra aquestes adversitats inventades, que no tenen res a veure amb el nou segell de Crist: desprèn-te de totes les disfresses del propi jo!


522

Fins i tot en les jornades en les quals sembla que es perd el temps, a través de la prosa dels mil petits detalls, diaris, hi ha poesia més que suficient per a sentir-se en la Creu: en una Creu sense espectacle.


523

No posis el cor en res de caduc: imita Crist, que es féu pobre per nosaltres, i no tenia on reclinar el cap.

—Demana-li que et concedeixi, enmig del món, un efectiu deseiximent, sense atenuants.


524

Un signe clar de despreniment és no considerar —de veritat— cap cosa com a pròpia.


525

El qui viu sincerament la fe, sap que els béns temporals són mitjans, i els fa servir amb generositat, de manera heroica.


526

Crist ressuscitat, gloriós, s'ha despullat de totes les coses terrenals, a fi que els seus germans els homes pensem de què ens hem de despullar.


527

Cal estimar la Verge Santíssima: mai no l'estimarem prou!

—Estima-la molt! —Que no en tinguis prou amb col·locar imatges seves, i saludar-les, i dir jaculatòries, sinó que sàpigues oferir —en la teva vida plena de fermesa— algun petit sacrifici cada dia, per manifestar-li el teu amor, i el que volem que li professi tota la humanitat.


528

Aquesta és la veritat del cristià: entrega i amor —amor a Déu i, per Ell, al proïsme—, fonamentats en el sacrifici.


529

Jesús, confiadament em poso en els teus braços, amagat el meu cap en el teu pit amorós, el meu cor a tocar del teu Cor: vull, en tot, el que Tu vulguis.


530

Avui, que l'ambient és ple de desobediència, de murmuració, de tripijoc, d'embolic, hem d'estimar més que mai l'obediència, la sinceritat, la lleialtat, la senzillesa: i tot, amb sentit sobrenatural, que ens farà més humans.


531

Em dius que sí, que estàs fermament decidit a seguir Crist.

—Doncs has d'anar al pas de Déu; no al teu!


532

¿Que quin és el fonament de la nostra fidelitat?

—Et diria, en línies generals, que es basa en l'amor de Déu, que fa vèncer tots els obstacles: l'egoisme, la supèrbia, el cansament, la impaciència...

—Un home que estima es trepitja a si mateix; li consta que, fins i tot estimant amb tota la seva ànima, encara no sap estimar prou.


533

Em deien —i ho copio, perquè és molt bonic— que parlava així una bona monja aragonesa, agraïda a la bondat paternal de Déu: «Que ‘agut’ que és!: està en tot».


534

Tu —com tots els fills de Déu— tens també necessitat de l'oració personal: d'aquesta intimitat, d'aquest tracte directe amb Nostre Senyor —diàleg de dos, cara a cara—, sense amagar-te en l'anonimat.


535

La primera condició de la pregària és la perseverança; la segona, la humilitat.

—Sigues santament tossut, amb confiança. Pensa que el Senyor, quan li demanem alguna cosa important, potser vol la súplica de molts anys. Torna-hi!..., però torna-hi sempre amb més confiança.


536

Persevera en l'oració, com aconsella el Mestre. Aquest punt de partida serà l'origen de la teva pau, de la teva alegria, de la teva serenitat i, per tant, de la teva eficàcia sobrenatural i humana.


537

En un lloc on s'enraonava i se sentia música, sorgí l'oració en la teva ànima, amb un consol inexplicable. Vas acabar dient: Jesús, no vull el consol, et vull a Tu.


538

La teva vida ha de ser oració constant, diàleg continu amb el Senyor: davant les coses agradables i les desagradables, davant les fàcils i les difícils, davant les ordinàries i les extraordinàries...

En totes les ocasions, t'hauria de venir al cap, de seguida, la xerrada amb el teu Pare Déu, buscant-lo al bell mig de la teva ànima.


539

¡Recollir-se en oració, en meditació, és tan fàcil...! Jesús no ens fa esperar, no imposa tandes: és Ell qui s'espera.

N'hi ha prou que diguis: ¡Senyor, vull fer oració, vull tractar-te!, i ja ets a la presència de Déu, enraonant amb Ell.

Per acabar-ho d’adobar, no et limita el temps: tot ho deixa al teu gust. I això, no durant deu minuts o un quart. No!, hores, el dia sencer! I Ell és qui és: l'Omnipotent, el Sapientíssim.


540

En la vida interior, com en l'amor humà, cal ser perseverant.

Sí, has de meditar moltes vegades els mateixos arguments, i insistir-hi fins que descobreixis un nou Mediterrani.

—¿I com és que no he vist abans això tan clar?, et preguntaràs, sorprès. —Ben senzill, perquè a vegades som com les pedres, que deixen relliscar l'aigua, sense absorbir-ne ni una gota.

—Per això, cal tornar a discórrer sobre les mateixes coses, que no són les mateixes!, per amarar-nos de les benediccions de Déu.


541

En el Sant Sacrifici de l'altar, el sacerdot pren el Cos del nostre Déu i el Calze amb la seva Sang, i els alça per damunt de totes les coses de la terra, dient: Per Ipsum, et cum Ipso, et in Ipso —pel meu Amor!, amb el meu Amor!, en el meu Amor!

Uneix-te a aquest gest. Més encara: incorpora aquesta realitat a la teva vida.


542

Explica l'Evangelista que Jesús, després d'haver obrat el miracle, quan volen coronar-lo rei, s'oculta.

—Senyor, que ens fas participar del miracle de l'Eucaristia: et demanem que no t'amaguis, que visquis amb nosaltres, que et vegem, que et toquem, que et sentim, que vulguem estar sempre al teu costat, que siguis el Rei de les nostres vides i dels nostres treballs.


543

Tracta les tres Persones, Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant. I per a arribar a la Trinitat Beatíssima, passa per Maria.


544

No té fe «viva» el qui no té entrega actual a Jesucrist.


545

Tot cristià ha de cercar i tractar Crist, per poder estimar-lo cada vegada més. —És com quan es festeja: el tracte és necessari, perquè, si dues persones no es tracten, no poden arribar a estimar-se. I la nostra vida és d'Amor.


546

Atura't a considerar la ira santa del Mestre, quan veu que, al Temple de Jerusalem, maltracten les coses del seu Pare.

—¡Quina lliçó, perquè mai no restis indiferent, ni siguis covard, quan no tracten amb respecte allò que és de Déu!


547

Enamora't de la Humanitat Santíssima de Jesucrist.

—¿No t'alegra que hagi volgut ser com nosaltres? Agraeix a Jesús aquesta bondat a desdir!


548

Ha arribat l'Advent. ¡Quin bon temps per rejovenir el desig, l'enyorança, les ànsies sinceres per la vinguda de Crist!, ¡per la seva vinguda quotidiana a la teva ànima en l'Eucaristia! —Ecce veniet! —que és a punt d'arribar!, ens anima l'Església.


549

Nadal. —Canten: venite, venite...

—Anem-hi, que Ell ja és nat.

I, després de contemplar la cura que Maria i Josep tenen de l'Infant, goso suggerir-te: mira'l una altra vegada, mira'l sense descans.


550

Tot i que ens pesi —i demano a Déu que ens augmenti aquest dolor— tu i jo no som aliens a la mort de Crist, perquè els pecats dels homes foren les martellades, que el van cosir amb uns claus a la fusta.


551

Sant Josep: no es pot estimar Jesús i Maria sense estimar el Sant Patriarca.


552

Mira quants motius hi ha per venerar Sant Josep i per aprendre de la seva vida: fou un baró fort en la fe...; tirà endavant la seva família —Jesús i Maria—, amb el seu treball fatigant...; va guardar la puresa de la Verge, que era la seva Esposa...; i respectà —estimà!— la llibertat de Déu, que va fer l'elecció, no solament de la Verge com a Mare, sinó també d'ell com a Espòs de Santa Maria.


553

Sant Josep, Pare i Senyor nostre, castíssim, netíssim, que has merescut portar Jesús Infant en els teus braços, i rentar-lo i abraçar-lo: ensenya'ns a tractar el nostre Déu, a ser nets, dignes de ser uns altres Crists.

I ajuda’ns a fer i a ensenyar, com Crist, els camins divins —ocults i lluminosos—, bo i dient als homes que poden, en la terra, tenir contínuament una eficàcia espiritual extraordinària.


554

Estima molt Sant Josep, estima'l amb tota la teva ànima, perquè és la persona que, amb Jesús, més ha amat Santa Maria i el que més ha tractat Déu: el que més l'ha amat, després de la nostra Mare.

—Es mereix el teu afecte, i et convé tractar-lo, perquè és Mestre de vida interior, i té molt poder davant el Senyor i davant la Mare de Déu.


555

La Mare de Déu. ¿Qui pot ser més bona Mestra d'amor a Déu que aquesta Reina, que aquesta Senyora, que aquesta Mare, que té la relació més intima amb la Trinitat: Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant, i que és alhora Mare nostra?

—Recorre personalment a la seva intercessió.


556

Arribaràs a ser sant si tens caritat, si saps fer les coses que agradin als altres i que no siguin ofensa a Déu, encara que a tu et costin.


557

Sant Pau ens dóna una recepta de caritat fina: alter alterius onera portate et sic adimplebitis legem Christi —porteu els uns les càrregues dels altres, i així complireu la llei de Crist.

—Es compleix en la teva vida?


558

Jesús Senyor Nostre estimà tant els homes, que s'encarnà, prengué la nostra naturalesa i visqué en contacte diari amb pobres i rics, amb justos i pecadors, amb joves i vells, amb gentils i jueus.

Dialogà constantment amb tothom: amb els qui el volien bé, i amb els qui només cercaven la manera de recargolar les seves paraules, per condemnar-lo.

—Procura tu comportar-te com el Senyor.


559

L'amor a les ànimes, per Déu, ens fa estimar tothom, comprendre, disculpar, perdonar...

Hem de tenir un amor que cobreixi la multitud de les deficiències de les misèries humanes. Hem de tenir una caritat meravellosa, veritatem facientes in caritate, defensant la veritat, sense ferir.


560

Quan et parlo del «bon exemple», vull recordar-te també que has de comprendre i disculpar, que has d'omplir el món de pau i d'amor.


561

Pregunta't sovint: ¿m'hi miro per tal d'afinar en la caritat, amb els qui conviuen amb mi?


562

Quan predico, que cal fer-se catifa on els altres trepitgin tou, no pretenc dir una frase bonica: ha de ser una realitat! —És dificil, com és difícil la santedat; però és fàcil, perquè —hi insisteixo— la santedat és assequible a tothom.


563

Enmig de tant egoisme, de tanta indiferència —cadascú a la seva!—, recordo aquells ruquets de fusta, forts, robusts, trotant damunt una taula... —Un d'ells va perdre una pota. Però continuava endavant, perquè es repenjava en els altres.


564

Els, catòlics —en defensar i sostenir la veritat, sense transigències— hem d'esforçar-nos a crear un clima de caritat, de convivència, que ofegui tots els odis i rancúnies.


565

En un cristià, en un fill de Déu, amistat i caritat són una sola cosa: llum divina que dóna calor.


566

La pràctica de la correcció fraterna —que té entranya evangèlica— és una prova de sobrenatural afecte i de confiança.

Agraeix-la quan la rebis, i no deixis de practicar-la amb els qui convius.


567

Quan es corregeix, perquè és necessari i es vol complir amb el deure, cal comptar amb el dolor de l'altre i amb el dolor propi.

Però que aquesta realitat no et serveixi mai d'excusa, per a inhibir-te.


568

Posa't molt a prop de la teva Mare la Verge. —Tu has d'estar sempre unit a Déu: busca la unió amb Ell, al costat de la seva Mare beneïda.


569

Escolta'm bé: estar al món i ser del món no vol pas dir ser mundans.


570

Tu has de comportar-te com una brasa encesa, que cala foc allà on és; o almenys, procura elevar la temperatura espiritual dels qui et volten, duent-los a viure una intensa vida cristiana.


571

Déu vol que les seves obres, confiades als homes, tirin endavant a cop d'oració i de mortificació.


572

El fonament de tota la nostra activitat com a ciutadans —com a ciutadans catòlics— rau en una intensa vida interior: en el fet de ser, realment i eficaçment, homes i dones que fan de la seva jornada un diàleg incessant amb Déu.


573

Quan estiguis amb una persona, hi has de veure una ànima: una ànima que cal ajudar, que cal comprendre, amb la qual cal conviure, i que cal salvar.


574

T'entestes a caminar tot sol, fent la teva pròpia voluntat, guiat exclusivament pel teu propi judici... i, ja ho veus!, el fruit es diu «infecunditat».

Fill, si no rendeixes el teu judici, si ets superb, si et dediques al «teu» apostolat, treballaràs tota la nit —tota la teva vida serà una nit!—, i quan al final claregi tindràs les xarxes buides.


575

Pensar en la Mort de Crist es tradueix en una invitació a situar-nos davant el nostre quefer diari, amb absoluta sinceritat, i a prendre'ns seriosament la fe que professem.

Ha de ser una ocasió d'aprofundir en la profunditat de l'Amor de Déu, per poder així —amb la paraula i amb les obres— mostrar-lo als homes.


576

Procura que en la teva boca de cristià —que això ets i has de ser a tota hora— s’hi trobi la «imperiosa» paraula sobrenatural que mogui, que inciti, que sigui l'expressió de la teva disposició vital compromesa.


577

S'amaga una gran comoditat —i a vegades una gran falta de responsabilitat— en els qui, constituïts en autoritat, defugen el dolor de corregir, amb l'excusa d'evitar el sofriment a d'altres.

S'estalvien potser disgustos en aquesta vida..., però posen en joc la felicitat eterna —la seva i la dels altres— per les seves omissions, que són veritables pecats.


578

El sant, per a la vida de tants, és «incòmode». Però això no significa pas que hagi de ser insuportable.

—El seu zel mai no ha de ser amargant; la seva correcció mai no ha de ser feridora; el seu exemple mai no ha de ser una bufetada moral, arrogant, a la cara del proïsme.


579

Aquell jove sacerdot acostumava a adreçar-se a Jesús, amb les paraules dels Apòstols: edissere nobis parabolam —explica'ns la paràbola. I afegia: Mestre, fica en les nostres ànimes la claredat de la teva doctrina, perquè mai no manqui en les nostres vides i en les obres..., i perquè la puguem donar als altres.

—Digues-li-ho tu també al Senyor.


580

Tingues sempre el valor, que és humilitat i servei de Déu, de presentar les veritats de la fe tal com són, sense cessions ni ambigüitats.


581

No hi pot haver cap altra disposició en un catòlic: defensar «sempre» l'autoritat del Papa; i estar «sempre» dòcilment decidit a rectificar l'opinió, davant el Magisteri de l'Església.


582

Ja fa molt de temps que una persona, indiscretament, em preguntà si els qui seguim la carrera sacerdotal tenim retir, jubilació, en arribar a vells... Com que jo no li contestava, va insistir l'importú.

—Llavors se'm va acudir la resposta que, al meu entendre, no té volta de full: el sacerdoci —li vaig dir— no és una carrera, és un apostolat!

—Així ho penso. I vaig voler posar-ho en aquestes notes, perquè —amb l'ajuda del Senyor— mai no se'ns oblidi la diferència.


583

Tenir esperit catòlic implica que ha de pesar sobre les nostres espatlles la preocupació per tota l'Església, no solament d'aquesta parcel·la concreta o d'aquella altra; i exigeix que la nostra oració s'estengui de nord a sud, d'est a oest, amb generosa petició.

Entendràs així l'exclamació —la jaculatòria— d'aquell amic, davant el desamor de tants a la nostra Santa Mare: em dol l'Església!


584

«Pesa damunt meu la sol·licitud per totes les esglésies», escrivia Sant Pau; i aquest sospir de l'Apòstol recorda a tots els cristians —també a tu!— la responsabilitat de posar als peus de l'Esposa de Jesucrist, de l'Església Santa, tot el que som i el que podem, estimant-la fidelíssimament, fins i tot a costa de la hisenda, de l'honra i de la vida.


585

No t'espantis —i, en la mesura que puguis, reacciona— davant aquesta conjuració del silenci, amb què volen emmordaçar l'Església. Els uns no deixen que se senti la seva veu; uns altres no permeten que es contempli l'exemple dels qui la prediquen amb les obres; uns altres esborren tota empremta de bona doctrina..., i tantes majories no la suporten.

No t'espantis, repeteixo, però no et cansis de fer d'altaveu als ensenyaments del Magisteri.


586

Fes-te cada dia més «romà», estima aquesta condició beneïda, que adorna els fills de l'única i veritable Església, donat que així ho ha volgut Jesucrist.


587

La devoció a la Mare de Déu, en les ànimes cristianes, desperta l'impuls sobrenatural per obrar com a domestici Dei —com a membres de la família de Déu.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent