¡Com em va fer fruir l’epístola d'aquell dia! L'Esperit Sant, per Sant Pau, ens ensenya el secret de la immortalitat i de la Glòria. Tots els homes sentim ànsies de perdurar.

Voldríem fer eterns els instants de la nostra vida, que reputem feliços. Voldríem glorificar la nostra memòria… Voldríem la immortalitat per als nostres ideals. Per això, en els moments d'aparent felicitat, quan tenim alguna cosa que consola el nostre desempar, tots, de manera natural, diem i desitgem: per sempre, per sempre…

Quina saviesa la del dimoni! ¡Que bé que coneixia el cor humà! Sereu com déus, els va dir als primers pares. Allò fou un engany cruel. Sant Pau, en aquesta epístola als de Filips, ensenya un diví secret, per a tenir la immortalitat i la Glòria: Jesús s'anorreà, prenent forma d'esclau… S'humilià a si mateix fent-se obedient fins a la mort, i mort de Creu. I per això, Déu 1’exaltà i li donà un nom que està per damunt de tot nom: perquè davant el nom de Jesús s'agenolli tothom al Cel i a la terra i als inferns…