Fes teus els pensaments d'aquell amic, que escrivia: «vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s'assabentés del meu agraïment filial: Pare, Pare! I, si no va ser a crits, sí que tot baixet vaig estar dient-li això —Pare!—, moltes vegades, segur d'agradar-li.

—Una altra cosa no cerco; només vull el seu gust i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la meva santificació, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d'ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: mai no haig de posar els ulls en el premi. No desitjo recompensa: tot per amor!».