Josemaría Escrivá Obras
1034

¡Com estimava la Voluntat de Déu aquella malalta que vaig atendre espiritualment!: veia en la malaltia, llarga, penosa i múltiple (no tenia res de sa), la benedicció i les predileccions de Jesús: i, per bé que afirmava en la seva humilitat que mereixia càstig, el terrible dolor que en tot el seu organisme sentia no era un càstig, era una misericòrdia.

—Vam parlar de la mort. I del Cel. I d'allò que havia de dir a Jesús i a la Mare de Déu... I de com des d'allí «treballaria» més que ací... Volia morir quan Déu volgués..., però —exclamava, plena de goig— ai, si fos avui mateix! Contemplava la mort amb l'alegria de qui sap que, en morir, se'n va amb el seu Pare.

Anterior Mostra el capítol Següent