Així fluïa la teva oració: «les meves misèries em pesen, però no m'aclaparen perquè sóc fill de Déu. Expiar. Estimar… I —afegies— vull servir-me de la meva feblesa, com Sant Pau, persuadit que el Senyor no abandona els qui confien en Ell».

—Continua així, et vaig confirmar, perquè —amb la gràcia de Déu— podràs, i superaràs les teves misèries i les teves petiteses.