Josemaría Escrivá Obras
329

El nen babau plora i pica de peus, quan la seva mare afectuosa punxa amb una agulla de cap el seu dit per treure l'espina que hi té clavada... El nen assenyat, tal vegada amb els ulls plens de llàgrimes —perquè la carn és flaca—, mira agraït la seva mare bona, que el fa patir una mica, per evitar mals més grans.

—Jesús, que jo sigui nen assenyat.

Anterior Mostra el capítol Següent