Josemaría Escrivá Obras
338

Davant la tela, amb afanys de superació, exclamava aquell artista: Senyor, vull acolorir-te trenta-vuit cors, trenta-vuit àngels rompent-se sempre d'amor per Tu: trenta-vuit meravelles brodades en el teu cel, trenta-vuit sols en el teu mantell, trenta-vuit focs, trenta-vuit amors, trenta-vuit bogeries, trenta-vuit alegries...

Després, humil, reconeixia: això és la imaginació i el desig. La realitat son trenta-vuit figures poc aconseguides que, més que donar satisfacció, mortifiquen la vista.

Anterior Mostra el capítol Següent