Josemaría Escrivá Obras
353

En la teva oració d'infància espiritual, quines coses més puerils li dius al teu Senyor! Amb la confiança d'un nen que enraona amb l'Amic gran, de l'amor del qual n'està segur, li confies: que jo visqui només per a la teva Glòria!

Recordes i reconeixes amb lleialtat que tot ho fas malament: això, Jesús meu —afegeixes—, no et pot pas cridar l'atenció: és impossible que jo faci res del dret. Ajuda'm Tu, fes-ho Tu per mi i veuràs que bé que surt.

Després, amb audàcia i sense apartar-te de la veritat, continues: amara'm, embriaga'm del teu Esperit, i així faré la teva Voluntat. Vull fer-la. Si no la faig..., és que no m'ajudes. ¡Però sí que m'ajudes!

Anterior Mostra el capítol Següent