Josemaría Escrivá Obras
42

No desitgis res per a tu, ni bo ni dolent: que vulguis només, per a tu, el que Déu vulgui.

Sigui el que sigui, venint de la seva mà, de Déu, per dolent que sembli als ulls dels homes, amb l'ajut del Senyor, a tu et semblarà bo, ¡i molt bo!, i diràs, sempre amb un convenciment més gran: et in tribulatione mea dilatasti me..., et calix tuus inebrians, quam praeclarus est! —he gaudit en la tribulació..., que meravellós és el teu calze, que embriaga tot el meu ésser!

Anterior Mostra el capítol Següent