Hi ha cors durs, però nobles, que —en atansar-se a la calor del Cor de Jesucrist— es fonen com el bronze en llàgrimes d'amor, de desgreuge. S'encenen!

En canvi, els tebis tenen el cor de fang, de carn miserable… i s'esquerden. Són pols. Fan pena.

Digues amb mi: ¡Jesús nostre, lluny de nosaltres la tebiesa! Tebis, no!