Josemaría Escrivá Obras
822

Em vas confiar que, en la teva oració, obries el cor al Senyor amb les següents paraules: «considero les meves misèries, que semblen augmentar, malgrat les teves gràcies, sens dubte per la meva falta de correspondència. Conec la manca que hi ha en mi de tota preparació, per a l'empresa que demaneu. I, quan llegeixo als diaris que tants i tants homes de prestigi, de talent i de diners parlen i escriuen i organitzen per defensar el vostre regnat..., em miro a mi mateix i em trobo tan ningú, tan ignorant i tan pobre, en una paraula, tan petit..., que m'ompliria de confusió i de vergonya si no sabés que Tu m'estimes així. Oh, Jesús! D'altra banda, saps bé com he posat, de molt bona gana, als teus peus, la meva ambició... Fe i Amor: Amar, Creure, Patir. En això sí que vull ser ric i savi, però no pas més savi ni més ric que el que Tu, en la teva Misericòrdia sense límits, hagis disposat: perquè tot el meu prestigi i honor haig de posar-lo a complir fidelment la teva justíssima i amabilíssima Voluntat».

—No et quedis només en aquests bons desigs, et vaig aconsellar.

Anterior Mostra el capítol Següent