Josemaría Escrivá Obras
866

Senyor!, li asseguraves, m'agrada ser agraït; vull ser-ho sempre amb tothom.

—Doncs, mira: no ets un roc..., ni una surera..., ni un mul. No ets un d'aquests éssers, que compleixen el seu fi aquí baix. I això, perquè Déu volgué fer-te home o dona —fill seu—..., i t'estima in caritate perpetua —amb amor etern.

—T'agrada ser agraït?: ¿i faràs una excepció amb el Senyor? —Procura que la teva acció de gràcies, diària, surti impetuosa del teu cor.

Anterior Mostra el capítol Següent