Josemaría Escrivá Obras
88

El Senyor t’ha fet veure clar el teu camí de cristià enmig del món. Amb tot, m'assegures que moltes vegades has considerat, amb enveja —m'has dit que en el fons era comoditat—, la felicitat de ser un desconegut, i de treballar, ignorat de tots, en l'últim racó... Déu i tu!

—Ara, a part de la idea de missionar al Japó, et ve al cap el pensament d'aquesta vida oculta i soferta... Però si, en restar lliure d'altres santes obligacions naturals, tractessis d'«amagar-te», no essent aquesta la teva vocació, en una institució religiosa qualsevol, no series feliç. —Et mancaria la pau; perquè hauries fet la teva voluntat, no la de Déu.

—La teva «vocació», llavors, tindria un altre nom: defecció, producte no de divina inspiració, sinó de mera por humana a la lluita que s'apropa. I això... no!

Anterior Mostra el capítol Següent