893
Li deien, a aquell bon amic, per humiliar-lo, que la seva ànima era de segona o de tercera classe.
Convençut del seu no-res, sense enfadar-se, raonava així: com que cada home no té més que una ànima —jo la meva, una de sola també—, per a cadascú la seva ànima serà… de primera. ¡No vull baixar bandera! Per tant, tinc una ànima de «primeríssima», i vull, amb l'ajut de Déu, purificar-la i blanquejar-la i encendre-la, perquè l'Amat estigui molt content.
—No ho oblidis, tu tampoc —encara que et vegis tan ple de misèries— no «pots baixar bandera».
Aquest punt en un altre idioma
Document imprès des de https://escriva.org/ca/forja/893/ (26/04/2024)